El meu cor està trist
Com el cel en un dia de pluja.
Aquesta angoixa
Que m’ofega l’à nima
No em deixa quasi respirar.
Un tro sona llunyÃ
I l’atrevit llampec
Creua els núvols
Donant pas a la pluja.
Les petites gotes d’aigua
Rellisquen per la meva cara
Confonent-se amb les meves llà grimes.
El meu cos segueix allà parat
Sota la pluja.
La meva ment,
Confosa pels sentiments,
Deixa de pensar.
La meva à nima
Vol alliberar-se,
Despendre del meu cos.
Vol sortir,
Cridar als quatre vents el teu nom.
Però les paraules
No broten de la meva boca.
El crit s’ofega en un sospir.
amunt maca! en aquesta vida has de ser un au fenix i volar, t'ho dic jo que no es el meu millor moment, pero ets tota alegria recomposa'l aquest cor
algun dia ho descobrirá mentrestant no deixis que aquesta pluja et faci agafar pulmonia,
una abracada