Si si el nabu que no el nap per no prestar a confusions botaniques.
El sistema tradicional segons "la escola britanica de exihibicionisme i economia politica tatcheriana" tambe coneguda com "To the bottom te la inco" sempre ha prioritzat el tema de la gabardina. Suposo que al se anglesos...pero aquet entranyable mon no s'acaba aqui.
Ensenyar el nabu es un art, una ciencia, i una religio tot junt. Es una manera de viure. No cal dir que aquet sector pateix de la incomprensio popular tot i ser ja avui en dia un esport olimpic i tenir els seus propis campeonats tant nacionals com municipals.
Les noves tecnologies no han desplaçat el gabardinisme naberu pero si que han fet que la poblacio de ensnyanabus hagi augmentat.
L'art de la ensenyamenta comença per preparar la actuacio nabera. Es comença per tunnejar el nabu. Ralla a la dreta o a la esquerra, uns reflexos una mica d'espuma i sempre amb el allargador a l'avast, comprat (con completa discrecion) pel teletienda.
Un cop estem maquillats i apunt per sortir a escena ja nomes cal recordar que la frescura i la improvisacio val mes que 100 Shakespeare's nudiestes!
Ara nomes cal cautivar al public ja sigui amb el efecte sorpresa de tota la vida o aprofitant les noves tecnologies. Cautivar l'espectador, seduir-lo amb paraules de colors, fer la corresponent peticio de msn o skype i zaska! nabu al cantu!!!!
I despres d'aquet blog merament informatiu nomes em queda desitjar un bon nadal i recomanar la inspeccio detallada de la carn d'olla....que no es sap mai.....