| |
UNA CLOSA FELICITAT ÉS BEN BÉ DEL MEU MÓN...
 diumenge 16/març/2008 - 05:26  1087  0
Darrera aquesta porta visc,
però no sé
si en puc dir vida.
Quan al capvespre torno
del meu diari odi contra el pa
(no saps que tinc la immensa
sort de vendre'm
a trossos per una pulcra moneda
que arriba ja a valer
molt menys que res?),
deixo fora un vell abric, l'esperança,
i m'endinso pel camà dels ulls,
pel buit esglai on sento,
enllà , el meu Déu,
sempre enllà , més enllà de falsos
profetes i de rares culpes
i del vell neci emmalaltit per versos
disciplinats, com aquests d'ara, amb pintes
de fosques marques que l'alè dels crÃtics
un dia aclarirà per a la meva vergonya.
SÃ, em pots trobar, si goses,
darrera el glacial no-res d'aquesta
porta, aquÃ, on visc i sento
l'enyor i el crit de Déu i sóc,
amb els ocells nocturns de la meva solitud,
un home sense somnis en la meva solitud.
SALVADOR ESPRIU...
|
Contactes
Registra´t
