| |
A Christmas Carol
 dimecres 23/desembre/2009 - 03:49  472  4
Totes les vegades que he vist les pel.lícules que s’han fet sobre aquest conte m’han impresionat i, en canvi, al llegir-lo he tornat a topar amb les meves males relacions amb Dickens.
Però és que, si vas a mirar, el conte no té ni solta ni volta. Hi ha un senyor gassiu que creu que la felicitat consisteix en guanyar diners i n’estalvia tant en ell com en els altres (en això consisteix precisament ser gassiu) i un dia se li apareix el fantasma del seu exsoci i li diu que per aquest camí va malament. I després se li apareixen tres espectres, el dels nadals passats, quan ell era una criatura i podia gaudir-ne; el nadal del present, que li ensenya com estan celebrant el Nadal la seva família i els seus subordinats i el Nadal del futur que explica com, si no canvia, serà enterrat no només sense que ningú no el plori sinó criticant-lo ferotgement i amb ganes de cobrar l’herència. L’endemà del somni Scrooge s’ha transformat en l’home més bo, generòs i simpàtic d’Anglaterra.
El que no ens explica Dickens és, si després d’un canvi tant sobtat, Scrooge es va enamorar i va tenir fills ( i els parents i els assalariats el van maleir per haver perdut l’herència ) o si tanta generositat el va arruïnar o si tanta simpatia va tenir com a conseqüència que es dediquès a la política o a fer de clown. Tot podria ser.
Tampoc no explica Dickens què diantre havia sopat Scrooge la nit de Nadal per a que, fos el que fos, no ho tastèssim mai. Hom té la sensació que entre el menjar o el beure els seus empleats li van barrejar alguna substància estupefaent per tal que, malgrat ell mateix, passès un Nadal divertit flipant amb espectres i fantasmes.
L’obra va aparèixer per tal de substituir un pamflet que Dickens volia publicar en contra de la situació de l’infantesa a Anglaterra, ja que justament l’any 1843 Dickens havia anat a les mines d’estany de Cournalles i va comprobar que hi havia canalla treballant en una situació més que lamentable ( com avui passa a la major part del món, tampoc no ens enganyem i pensem que les desgràcies només passaven ahir ).
La barreja del realisme amb el que Dickens retrata les condicions del proletariat anglés contrasta vivament amb l’aparició de fantasmes i espectres. En aquest sentit cal recordar que era una època en que l’espiritisme estava molt de moda –també en aquest país tan pragmàtic i antifantasmal com és Catalunya- i la gent creia de debò que si s’invocaben els esperits dels morts, aquests apareixien i hi podies fer petar la xerradeta. Dickens no ho diu però està clar que l’esperit del seu exsoci apareix perquè Scrooge l’invoca, perquè si no de què?
Una altra cosa que és curiosa és el treball de Scrooge. De què treballa? Té una correduria, però de què? Quins béns o serveis ven? Els estudiosos de Dickens afirmen que Dickens es va basar per a la figura de Scrooge en Smithson, l’advocat pel qual va treballar. Sent Dickens passant de Smithson és normal que li tinguès ganes ( i ja demostra ser prou bona persona al permetre que finalment se salvi de l’infern ). I que Smithson –vull dir Scrooge- tinguès un allau de remordiments de consciència que l’aboquessin a somnis delirants tampoc no és estrany tractant-se d’un advocat...
Desgraciadament per a la història de la moral “A Christmas Carol” fou una obra escrita amb unes fortíssimes ànsies mercantils. Dickens va va escriure molt ràpidament –en sis setmanes- i el primer que va fer en acabar-la fou barallar-se amb el seu editor pel preu. No van arribar a un acord i el nostre autor va decidir que se la publicaria ell mateix. Es va picar els dits. De les 1000 lliures que esperava guanyar amb el llibre només en va guanyar 230. Val a dir que el 19 de desembre del 1843 foren publicats 6000 exemplars del llibre i el dia de Nadal ja no en quedava ni un. O sigui que pel que no anava Dickens era per matemàtic. L’èxit que va tenir el llibre va fer que es pirategès molt aviat (una altra cosa que no es d’avui) i Dickens, que no estava per romanços amb els calés, va guanyar diversos plets amb la mala fortuna que els editors demandats s’havien declarat en fallida (que és el que avui passa amb les constructores).Val a dir, en defensa de Dickens, que la seva esposa tornava a esperar una criatura i ell no podia estar per gaires romanços. La seva avarícia era molt diferent de la de Scrooge, per tant...
Malgrat que de forma inmediata el llibre no li donés uns guanys importants, a la llarga seria un llibre fonamental en la carrera literaria de Dickens. Primer, perquè mai no va deixar –ni ha deixat- d’editar-se. I perquè Dickens se’n va adonar que havia descobert la gallina dels ous d’or i cada any publicava un conte de nadal diferent pel que els editors els barallaven com mascles en zel i que els lectors li prenien de les mans al preu que fos. Com els torrons i les neules aquí, com el gall d’indi i el Christmas pudding allà, Dickens feia Nadal. No és podia entendre un Nadal sense Dickens igual que ara no es pot entendre un Nadal sense “Que bell és viure” que és de Capra però que no deixa de ser un plagi de “A Christmas Carol”.
Per cert que les adaptacions teatrals, musicals, cinematogràfiques i de tota mena han estat senzillament incomptables. Per exemple, Dickens va llegar públicament una versió abreviada del conte ni més ni menys que 127 vegades. I això per no parlar de les millonades que s’han pagat pel manuscrit que, finalment, fou donat al poble dels USA per John Pierpon Morgan i està a la Morgan Library & Museum de Nova York on s’exhibeix cada Nadal. Ignoro si per tal de veure’l fan pagar entrada o no, cosa que, en cas de ser afirmativa, tampoc no em faria fer escarafalls perquè aquí bé que es paguen els pessebres vivents, alguns pessebres no vivents i alguns concerts de Nadal. Detesto criticar als ianquis només perquè tenen la desgracia de ser nord-americans.
El llibre va ser rebut amb entusiasme per la crítica británica que se n’adona que estava davant d’un clàssic. Thomas Hood, va escriure: “Si el Nadal, hospitalari i amb llurs antigues costums, llurs rites socials i de caritat, alguna vegada ha estat en perill de descomposició, aquest llibre ve a donar-li una nova oportunitat…”, W.T. Thackeray: “Un benefici nacional i de cada home o dona que llegeix. Les dues úties persones que he sentit parlar del llibre eren dones i la seva crítica es resumía en quatre paraules: “Que Déu el beneeixi!”, àdhuc hi havia gent que comparava aquesta obra amb un nou evangeli..L’evangeli segons sant Charles Dickens….
Però l’entusiasme no només fou de la crítica, dels editors i dels lectors. Hi ha molts historiadors que expliquen que l’obra de Dickens tingué una gran importancia en les reformes socials progressistes que s’anaren produint primer a Anglaterra i després, en general, a tot el món Occidental. I, a banda de les conseqüències polítiques, s’explica l’anècdota d’un fabricant ianqui que, després de veure una representació de l’obra, no només donà festa a tots els seus treballadors el dia de Nadal –abans es pencava, es veu- sinó que els envià un gall dindi a cada un.
Després aquesta fita ha evolucionat cap a tot l’encadenat de dinars i sopars previs a nadal que has de fer tant si vols com si no vols, tant si et cau bé la gent que hi anirà com si el que tindries ganes es de perdre’ls de vista, si més no, en la majoria d’empreses, l’empresari paga l’àpat –o el pagava fins que els treballadors, envalentonats pel vi, li van acabar dient el que pensaven d’ell-.
|
Contactes
Registra´t
