|
Diumenge de Rams
diumenge 16/març/2008 - 06:54 438 0
La veritat és que no sé si em van més els diumenges o els rams. O totes dues coses. O cap de les dues. Vés a saber.
D'acord amb els patrons convencionals, ara podria desempolsegar records d'infantesa i rememorar palmons desmesurats traginats amb aplicada il·lusió i picats amb obstinada perseverança per ser lliurats post festum al sol i a la serena d'un balcó un pèl desangelat i força inclement.
Podria, però no ho faré, és clar.
A mi, de tota aquesta història, el que més em toca és l'ase. Sempre l'he imaginat petit i un pèl desconcertat pel traüt i la cridòria, amb unes ganes enormes de tornar a l'establa i de deixar enrera tanta de contracció al deure imposat de la humilitat metafòrica.
Perquè desenganyem-nos, els ases no fan l'excepció i, en el fons del fons, sempre han tingut aspiracions de corser.
Però Natura mana i no ens cal sinó obeir.
|