| |
Tannhäuser, Veneris i Elisabeth.
 divendres 14/març/2008 - 11:48  462  0
Odisseu: No entenc que fas aquà Tannhäuser, el més gran dels trobadors, el caballer més ardent. I encara menys el que hi fas tu dolça Véneris, que proporciones tants plaers als mortals que, sense tu, qualsevol vida és insÃpida. En canvi, tu, Elisabeth em sorprén que no t'estiguis cremant a l'infern
Véneris: Jo vaig cometre dos pecats. El primer fou no adonar-me'n que Tanhäuser s'avorria i necessitava de nous plaers per a mantenir-lo al meu costat. El segón, quan va marxar cap a Roma per entrevistar-se amb el Papa, anar al seu darrera com si, en contes de ser descendent d'una deesa ho fos d'una gossa.
Elisabeth: I de què tinc la culpa, jo? De que Tanhäuser em preferÃs a Véneris? De que s'enamorés de mi? D'estimar-lo i dessitjar-lo? Què hi puc fer jo si l'ham de Roma es tant potent que igual serveix per a pescar una sardina, que un dofÃ, que un tauró o que una balena?
Tannhäuser: En realitat jo sóc el culpable de les nostres degrà cies. Allà on el món esdevé perfecte, entre les cames de la descendent de Venus, vaig aconseguir avorrir-me. I no se'm va ocòrrer res més que marxar cap a Roma a servir al Papa, l'esser més malvat del món, aquell que és aquà només per donar regles antinaturals i amargar la vida dels homes.
Odisseu: no en tenies prou amb les batalles de l'amor, que necessitaves anar a fer la guerra? No en tenies prou amb tenir els gemecs de plaer de Véneris per medalles que necessitaves els elogis d'un mentider universal?
Tannhäuser: SÃ, tens raó. Vaig cambiar la veritat i la vida per la mentida i la mort. Quin contrasentit anar a matar à rabs a Terra Santa poder estant batallant entre les sines de Véneris. Quina profunda estupidesa!
Elisabeth: I jo l'únic que vaig fer va ser estimar Tannhäuser i morir per ell pensant que aixà el redimiria i mira ara on som tots tres!
|
Contactes
Registra´t
