A casa meva sempre que hem tingut un gos ens l'han donat perquè algu no se'n pot fer càrrec, però tambè ens curem en salut i diem que ha d'estar en perdiode de prova de 15 dies, jejejje. Perquè si es menja les gallines o porta problemes al vestià de les cases veines malament. O també pot ser que no s'adapti dormir a la cabanya aixì que avisem a l'amo i li diem o que no ens convé o que el gos no està bè al seu nou entorn. Jo crec que això és una bona manera de adoptar un gos.
I be no nem rebutjat molts eh jejeje, però en una casa de pagès i el gos lliure, necessita tenir uns requisits. I be també de vegades ens l'hem hagut de quedar sense periode de prova, però al final si el gos es massa carnívor hem hagut de buscar un nou amo.
M'imagino que un gos a pagès ja és dificil al fet destar lliure. Imagineu-vos en un pis.
Penso que ens ho hem de pensar molt be abans de adoptar o comprar, perquè el gos o gat o el que sigui es mereix tenir una vida feliç. Li podrem donar? Ell sempre esta per nosaltres i nosaltres per ell?
La visita a un refugi hauria de ser una recomanació abans d’adquirir un altre ésser viu. Veure’ls allà tancats, pagant la responsabilitat de l’humà que l’ha abandonat, és una experiència que et fa pensar moltes coses.
Miss, no fan campanyes així pq precissament la finalitat d'un venedor és vendre, i pocs fan qüestionaments ètics més enllà de dineraris...
I quina raó que té, el que no entenc és perquè no veig cap campanya d'aquestes per la tele o als diaris i sobretot just abans de nadal, jo de totes maneres crec que qui la fa la paga, abans o després! petons!!!