Caminem vora la mar
notan la tÃbia sorra
en els nostres nus peus.
La brisa ens porta
la salobror de l'aigua
que s'enreda
en els meus cabells.
Riem sense motiu
mentre les gavines
volen mar endins.
Ens seiem a la sorra
i sense dir-nos res,
contemplem com el sol
es va ponent a l'horitzó;
i quan l'última espurna
de llum desapareix
sento els teus llavis que em diuen:
T'estimo, amor meu.