|
Però és clar, qui en farà cas d´un fusterot de barri
dijous 17/desembre/2009 - 03:19 6166 2
Quan és parla dÂ’un E.R.O. a qualsevol empresa amb centenars o milers de treballadors i que afectarà a uns quants treballadors, es tallen carrers, es trenquen vidres, es fan fogueres, es tiren de tot a la via pública i ocupen deu minuts de TelenotÃcies (que paguem tots amb els nostres impostos). Tot això es fa nom de la justÃcia, de la companyonia i, suposadament, per a posar en cintura als empresaris.
Al cap d’unes jordanes de negociacions entre sindicats (els més venuts d’aquest teatre) i empresaris (els que faran fora el que els hi sobra, a qualsevol preu), s’arriben a acords. Els acords, sistematicament, són 10 sous per any treballat, de més, del que pugui marca la llei,o sigui, jubilacions amb 55 anys amb uns xecs que ronden els 120.000€.
No ho entenc, jo que sóc autònom i harà les coses estan molt fomudes (sÂ’aguanta a base de afegir els diners que pogut estalviar en previsió dÂ’aquestes crisis cÃcliques), si em poso al mig del carrer de Sants per a aturar el trà nsit, el que aconseguiré que lÂ’autobús de la linea 56 o 57 em passi per sobre, agafar la baixa per accident i cobrar els 700 € de baixa. Ara hauré de seguir pagant les despeses del "negoci", tan les habituals i considero que normals (lloguer, llum, aigua...), com les fiscals (estatals, autonòmiques, locals i no sé si de alguna altre mena). Però és clar, qui en farà cas dÂ’un fusterot de barri que, mentre pugui, anirà pagant el que li demanan i per a poder liquidar les jubilacions als 55 anys dÂ’aquesta gent, que a més com són actius es dediquen a fer cuines i posa portes (amb una qüalitat més dubtable) a preus reventats, ja que si els que 50€ nets per jornal, és treuent uns 1000 "eurets" nets cada mes.
Tot i aixÃ, seguiré lluitant i esperant que passi aquest mal moment, perquè després tornem a fer una miqueta més de racó per a quan arribi un altre crisis, ho tornem a invertir en subsistir. I és que mÂ’estimo massa aquest ofici.
|