|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de odi_rabia
|
|
|
Tanco els ulls
dimarts 15/desembre/2009 - 07:01 1461 4
Tanco els ulls per endinsar-me en el meu món, per trobar la meva música dintre de tant soroll. Tancar els ulls per reflexionar, veure tot allò que el nostre cap vol en aquell moment i fer-ho protagonista, és on ens trobem amb nosaltres mateixos.
Avui ha estat un viatge amb tren diferent, ni millor ni pitjor, no m’agrada seleccionar les coses per l’impacte que tenen en les nostres vides o com les nostres vides afecten a un fet en concret, en base això penso que escollim el millor o pitjor, no m’agrada aquest camí ja que comparem, trobo que totes les situacions són diferents, totes. Pot ser el mateix protagonista però amb un estat d’ànim diferent, el lloc l’apreciem d’una altre manera quan estem contents o tristos.
Hi ha dies on la tempesta ens ofega, o poder un període de temps...
Ara és quan necessito el millor dels xubasqueros, el paraigües més resistent, els guants polars i el palestí per poder-me refugiar de la tempesta o bé les xancletes de riu i el banyador més sexy del món per mostrar que res m’afecta, encara que sigui una simple disfressa, avera si així marxa...
Creieu en les coses constants? Sense canvis?
Penso que les coses no han d’estar mai estàtiques, per poder créixer i / o decréixer; però si mirant a un futur veieu uns núvols d’aquells que no marxaran en un temps, la tempesta anirà creixent, llavors.... a dies amb xubasquero? A dies amb banyador? A dies .... despullada poder seria el més sincer dels vestits, seria la manera més directa d’afrontar-la però ... necessitaria amb què eixugar-me per poder veure el camí, per preparar-me pel demà...
Avera si algun dia aconsegueixo que marxi aquesta tempesta.
Tenia la poca vergonya per anar nua, les ganes per lluitar pel sol...
Què tinc? La cara mullada, decepció.... i unes ganes immenses de posar-me el banyador i les xancles!
Salut!
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
zinc |
estimana odi
Wednesday, December 16th 2009, 12:05 PM
Per experiècia se que les coses que ens pasen,durant el camí de la nostre existéncia,son per ferles servir en un futur.Svint he agrait,haber pasat moments molt dolents i dolorosus,perque m´han preparat per molts d´altres,potser mes dolents,pero que he assolit de diferent manera,precisament per que en certa forma ja els habia passat.
Tot serveix,encare que et sembli mentida i tot passa,aixó si si en treus una bona lectura,
Una abraçada.
|
|
Vegana |
Saps quin és l'arbre...
Wednesday, December 16th 2009, 5:51 AM
més ressistent a les tempestes? Sí ho saps! El que es vincla amb les tempestes sense ressisitir-si, deixant que passin, pq han de passar, i desitjant, fermament, el nou sol. Tot és canviant, aferrar-se a que no ho sigui és el que ens fa patir...
"repartamos amor, lágrimas y sonrisas"
Que de tot hi ha...
;)
(m'has fet pensar en una cançó, avui te la dedicaré a tu ;)
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|