| |
per tu
 dijous 13/març/2008 - 12:11  540  0
La imatge que desprenia pulida i austera, feia de les seves paraules sencilles una estel caiguda per l’ámpit de la finestra,
Era com si a la terra cremada hagues començat a neixer un brot d’herba.
Potser pels anys de prudéncia o pel silenci instaurat a la llar,
Tota una institució que s’havia apoderat de la seva ánima.
Fora quin fora el motiu aquell dia em va semblar que reia controlat
Per l’audà cia de les meves contants gracietes.
No sabia ni per un instant de la calidesa que desprenÃa, ni de la seguretat que infundÃa en aquella la de sempre que sembla indiferent.
una abracada
|
Contactes
Registra´t
