| |
LA LOTERIA
 dilluns 14/desembre/2009 - 02:05  488  0
Potser el que tenen en comú el cristianisme i la loteria és que són dues grans aixecades de camisa. Els uns ens intenten convèncer que Déu es va molestar al món que tan imperfectament havia creat per tant d’intentar redimir-nos –queda clar que Déu, com a Déu és un desastre: no n’ensopega ni una, si tingués un cap es edivernt que ja l’haurien fotut al carrer fa segles-i els altres intente convence’ns que si ens gastem una petita part del nostre patrimoni esdevindrem rics. La promesa del paradis al cel i del paradÃs a la terra,vet aquÃ.
Però el cristianisme, malgrat tots els malgrats, ha donat algunes passes que cal reconèixer que han estat excepcionals en la història de la humanitat. Per molt agnòstic o ateu que hom sigui penso que no li queda mès remei que traure’s el barret davant obres de la magnitud de les de Dant, Miquel Angel, Bach o GaudÃ. Es clar que els antincs podien presentar l?odisea, els seus temples i les seves escultures, però, si som objectius, una cosa no treu l’altra. Homer no nega el talent de Dant, ni FÃdies el de Miquel Àngel.
Ara, la loteria no té res al darrera que la disculpi. I no només això sino que quelcom que hauria d’estar prohibit –llençar els propis diners- ho fems instigats per l’estat, la funció del qual, recollida en totes les lleis capitals, és el bé públic.
Es pot considerar acceptable que l’estat vengui fum als ciutadans, que aquests –sovint molt necessitats de diners: se sap que, proporcionalment, com més dificultats econòmiques i menys cultura hom té, més juga- paguin posem per cas 100 i que l’estat els hi torni 50 en premis, això sà mal repartits per tal que el desequilibri entre els resultats obtinguts pels participants crei el miratge que la grossa és a l’abast de tothom. Tothom que sà pigui un mÃnim d’estadÃstica sap que això és una greu entelèquia.
Després hi ha la gran manipulació que fan els mitjans de comunicació de l’esdeveniment. Quelcom que és avorrit, repetitiu i ximple a més no poder és presentat com si fos un gran espectacle a cà rrec de la canalla del col.legi de sant ildefonso –a qui deu hagi perdonat-. I, després, ens venen les imatges glorioses dels quatre o cinc guanyadors per preparar l’ensarronada del proper sorteig, però no ens ofereixen les imatges d’aquells que, entusiasmats per la capciosa propaganda nadalenca, han perdut els bous i les esquelles i augmentat considerablement les seves dificultats econòmiques.
Obviasment, si els mitjans de comunicació volèssin ser simplement objectius haurien de fer-hi sortir aquesta gent, que són molts més que els guanyadors. També si volèsin tenir una funció formativa de la ciutadania, però ja me’n adono que en els temps que corren això és demanar massa. La programació de les televisions, sobre tot de les privades estatals, però també de les altres, es aconseguir que esdevinguem el més idiotes possibles. Cal felicitar-los per l’`èxit que aconsegueixen, tot cal dir-ho.
Es gairebé impossible passar un nadal sense comprar loteria ( entre d’altres coses han d’aprofitar la paga doble dels assalariats ). Te n’ofereix tothom: els companys de despatx, els companys de partit, els adversaris polÃtics que consideren que el nadal és un moment de reconciliació i comprar loteria és una manra de fer-ho, els ecologistes, els defensor dels gosos, les associacions de dones maltractades, les associacions de divorciats per la igualtat, tots els bars del barri i un llarg i immens etcètera que no acabariem mai.
Com que encara no som idiotes del tot, tot i que hi anem pel bon camÃ, sabem que una part del que val el dècim se’l queden ells o sigui que la cosa es una altra aixecadeta de camisa, que, en aquest cas, s’aprofita de que dir que no sigui considerat insolidari i d’una pèssima educació. A totes aquestes organitzacions, toqui a qui toqui la grossa, els hi toca a ells.
He de dir que la loteria dels companys del despatx, que ve directa, es l’única que compro en la que això no passa: no sé perquè no aprofitem l’avinentesa i aprofitem per vendre numerets als nostres clients. Si els altres ho fan, nosaltres per què no? Al cab i a la fi si algú necessita ajuda en aquest món són els advocats, tothom ho sap.
Penso que seria molt més lògic –en cas de tenir ganes d’ajudar algú, cosa que mai no ha de ser obligatòria més enllà dels impostos abusius que paguem- donar els diners directament. Dir, per exemple, escolteu jo estic molt d’acord amb la tasca que vos i la vostra associació dueu envers els gats sense sostre i les gates maltractades i, per tant, us dono mil euros, però no em vingueu amb romanços de loteria que de l’estat en general i de l’estat espanyol en particular jo no en vull saber res...
Tot i això ens queixem per vici. Tenint en compte que Jesús fou engendrat – concebut el 25 de març, és molt d’agrair que la campanya de nadal no comenci fins el mes d’agost. Ara, em temo que durant aquest periode hi deuen haver d’altres loteries per a que els desgraciats hi piquin, tot i que no ho podria assegurar.
Óbviament totes aquestes reflexions deriven de la rà bia que mai no m’ha tocat la loteria. Suposo que si un any m’haguessin tocat alguns mil.lions d’euros i ara estiguès instal.lat a Les Seychelles ho veuria diferent. O potser no, perquè els principis són els principis. Val a dir, però, que l’any passat em van tornar els diners de la loteria dels gats, que em van donar sis cents euros de la loteria del partit i que la grossa va tocar al bar del davant de c asa, del que no tenia cap numeret.
Per cert, no m’explico que hi continuen fotent els amos pencant-hi: és que potser havien venut tots els numerets? Tan poca fe tenien en que els hi tocaria?
|
Contactes
Registra´t
