molid |
Quan pugui fer-ho hi aniré, però...
Saturday, December 12th 2009, 7:45 PM
Tens raó Rasko que hi hagut gent que ha lluitat per a que nosaltres tinguem aques dret i aquest deure.
Però n´estic segur que ells haurien volgut que el seu esforç i la seva sang, hagués servit per a que el fruit d´aquest privilegi no quedès en acte de fireta.
Com les famoses 500.000 signatures pro selecions esportives catalanes, que després de signar només ha servit per a poder competir en esports on les federecions del opresor no hi és ni si espera.
Han fet entrega de l´accionariat d´empreses al capital forani, abans de que es poguessin gestionar desde el nostre pais.
S´ens estàn rifant desde el 1714 i fins i tot d´abans. Cada vegada que em aixecat el cap un miqueta, s´ho fet venir bé per a dornar-nos una guitza.
A banda dels que ens governen desde aquí. Que dir dels que ens prometen un referendum d´autodeterminació per al 2014 i ara, que haurien de donar la cara, estàn perduts en algún despatx amorrats a la mamella del càrrec o voltan pel món, obrin unes suposades embaixades que no hi podem penjar ni la senyera al balcó. Dels altres que dir, que varen acordar amb el president del govern opresor (aquell que ens va prometre, a canvi dels vots que li calien, el respecte de la decisió que prenguessim sobre el nou Estatut i després de retallar-lo desde aquí perquè no s´ofenguessin, el porten al Congreso de los Diputados, la aproven amb empentes i rodolons i cap el Constitucional) al voltant d´una bossa de patates xips. Sort que aquests són dels nostres, per això son uns venuts. Als que per a prendre una decissió truquen a la capital de l´Estat ja no cal ni parlar-ne.
Una cosa que admiren i ens reconeixen desde la resta del Estat és el Seny i ho fan perquè saben que el Nostre Seny és la seva força. Som un poble que, no sense raó per els fets preterits, em confós el Seny amb la por.
¿Volem fer un referedum amb força i vinculant? Comencem per una insubmissió fiscal, quedem-nos els nostres diners i que vinguin ells a negociar, perquè només ens volen per els diners. Algú pensarà que haviat tindriem els tancs a la Diagonal, però potser en aquest món globalitzat no tindrien els nassos ni el suport de la Comunitat Internacional.
Però com per ara no veig ningú capaç de buscar alternatives contundents, només ens queda el dret i el deure de fer-nos sentir i jugar un partidet de costellada a futbol per Nadal, sempre que la Selección no tingui compromissos (oficials o comercials) i creure´ns que som un País amb l´anhel que algún dia serem un Estat.
Els que tingueu la oportunitat aneu-hi a votar i els que encara no la tenim esperarem amb paciència la nostra per a fer sentir el nostre desig.
Ah, no oblidem de anar comprar el xaiet i el carbó i l´entrada per al partit de costellada, que en la única cosa que ens hi semblarem a un Estat, es en el tipus de xaiet que som.
Salut a tothom.
|
Contactes
Registra´t
652 
1
