|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
L'ENGINY D'OSCAR WILDE-III
dissabte 12/desembre/2009 - 03:29 515 3
“L’única manera com l’home s’ha de comportar amb la dona: fent l’amor amb ella si es bonica o fent l’amor amb les altres si és lletja.”
Una cosa és l’apetit sexual que desperta en nosaltres la sensualitat del cos d’una dona i una altre les seves habilitats al llit. Sovint les dones lletges són extraordinàriament hàbils a l’hora de donar-nos plaer i, a vegades, les dones belles són fredes estàtues de pedra. L’única diferencia entre les unes i les altres és que, amb les primeres, és recomanable tenir el llum tancat per tal d’imaginar que estem amb les segones, mentre que amb les segones tindrem el llum obert per consolar-nos contemplant el paisatge.
“El treball és el refugi dels qui no tenen res per fer”
Es evident: necessiten tenir l’obligació de fer alguna cosa per tal de no sentir la propia mediocritat. Els més fanàtics fins i tot ens volen convencer que hem vingut al món per treballar, quan fins i tot un llibre com el Gènesi deixa ben clar que és un càstic..
“Parlen molt de la bellesa de la certitud com si ignoressin la bellesa subtil del dubte. Creure és molt monóton; el dubte és apassionant.”
Qualsevol persona amb un mínim de sentit comú dubta davant les preguntes més importants que es pot fer qualsevol ésser huma. La historia de la filosofia, de la cìència i de la religió ens ensenyen que les respostes mai no són definitives. Fins i tot algú tan desagradablement fanàtic com Agustí d’Hipona deia que el dubte és una prova de la nostra existencia.
“Faria qualsevol cosa per tal de recuperar la joventut…llevat de fer exercici, llevar-me d’hora o ser un membre útil de la comunitat.”
Després de l’amarga efervescencia de l’adolescent, la joventut no deixa de ser una edat calmosa i assenyada en la que encara conservem més o menys intacte el nostre potencial físic i la nostra gana. La pega és que societat es cobra el seu peatge i ens posa a treballar, ens casa i ens mena a procrear. Després, quan nosaltres hem pres les regnes de la nostra vida, resulta que hem perdut la gana, les ganes de fornicar i sabem del cert que no hi ha res més enllà de la nostra existencia terráquea o sigui que, mentre no ens emprenyin massa, tot ens és més o menys igual.
“Estimar-se un mateix és l’inici d’una aventura que dura tota la vida.”
Malgrat que, a vegades, ens ho posem ben difícil. Sobre tot quan ens obstinem a estimar els altres.
“Només existeixen dues regles per tal d’escriure: tenir alguna cosa per dir i dir-la.”
Opino que amb dir-la és suficient, sempre que es faci amb una certa decència estètica. Tenir alguna cosa a dir és quelcom massa metafísic, massa profund, per a que hi perdi el temps un simple escriptor.
“Com és pot tenir confiança amb una dona que no amaga la seva veritable edat? Una dona capaç de dir els anys que té mai no será capaç de guardar un secret.”
I, per tant, el que mai no hem de fer és confiar en ella. Una altra cosa aconsellable és fer-la sentir com si semblés que té un vint per cent d’anys menys a partir dels 20 anys i anar pujant el tant per cent de descompte a mesura que s’incrementin els anys. Ja sé que és una fórmula matemática una mica confusa, però dóna un resultats excelents.
“L’eduació és admirable però faríem bé de recordar que res que valgui la pena pot ser ensenyat.”
Això és fals, el que passa és que les coses que valdríen la pena de ser ensenyades el cristianisme s’ha obcecat en considerar-les inmorals. Però se sap que a Grècia i Roma els patricis les ensenyaven.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
TomasM-Porta |
EL SR. WILDE
Sunday, December 13th 2009, 4:27 AM
té disculpa perquè tenia talent, jo no en tinc perquè no en tinc ( de talent, no de disculpes).
Es curiós que hem passat d'un periode de la història en la que fer escarni sobre les dones era el més habitual a considerar que l'únic escarni políticament correcte és el que es fa sobre els homes.
Atenció que ara vaig a dir dues coses políticament super incorrectes: vist envoltat de dones des de fa molts anys ( n'he arribat a tenir cinc a casa i alguna fora ) i, malgrat que m'encanten, les considero tant dignes d'escarni com els homes ( en això, veus, crec en l'igualdat ), malgrat que, en general, per motius diferents.
Saps que això que dic probablement és anticonstitucional?
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|