que em refereixo al que totes podem triar amb absoluta llibertat sense haver de ser “herois polskistes”!!!... mira, si algú et convida a prendre un cafè només has de dir:
-No gràcies, estic bé... i a més... ejjjj queeee m’ejjjtoy quitando de la cafeïna, sabes?
I a no ser que sigui realment un inútil mental, entendrà ràpid que no tens cap interès en quedar.
Fe jo??? Nooooooooooooo!!!! (a més, sota la meva aparença tranquil·la, s’amaga una potencial serial killer de vivisectors o com a mínim dels seus cotxes... ;)
m'ha arribat al cor això de carinyot. Dit això, com a bon amant teu, et diré que no tens raó en res del que dius. Quan tingui més temps ja em pensaré el perquè.
avam una coseta en la visio animal del huma...pero la conciencia i capacitat de canvi mitjançant la racionalitzacio es tambe una d'aquestes eines de les que disposem i tenim la responsabilitat d'emprar per tal de que les nostres altres habilitats no ens converteixin en monstres.
De moment som mes monstres que humans doncs som incapaços de compensar els nostres excesos amb inteligencia.
Cada individu te unes habilitats que el caracteritzen. La natura en un altre intent de evolucio ha creat el huma que tot i tenir els instints "belics" dels altres animals disposa de inteligencia (poca pero prou) per donar un nou pas pel que a la relcio amb l'altre vida respecte. Som capaços pero som idiotas...o no prou inteligents....
Passar de tenir relacions humanes -com ja va predicar el dogmàtic Blaise Pascal i els eremites de tots els temps i cultures- jo un trobo complicadíssim. Fixat que fas un bloc amb dos versos obscurs -qui és l'esfinx, qui és més dura que els deus de l'Olimp- i tohom va hi diu la seva.
D'altra banda, estar d'acord amb tu en bona part de l'animalisme no fa que no vegi que la vida natural no és una batalla campal permanent. No es barallen els mascles per tenir les seves femelles o per esdevenir els caps del ramat? Al capdavall nosaltres només som micos que hem après a construir eines, cosa que ens ha fet especialment perillosos, però essencialment fem el mateix que ells.
Perquè un bosc o una selva és un lloc on la mort i la querra hi és de manera permanent. No és una película de walt disney. La teva manca de fe en els humans em sorpren perquè, com diu el Bilbeny a l'entrevista, l'animalisme és un humanisme i només des de l'animalisme es pot entendre.
segur que un gat no discuteix si un meu s'escreiu i pronuncia meu o mau....i estan mes pel significat del que diuen mentre els humans en un intent de ser "civilitzats" acabem fent l'idiota i discutint d'imbecilitats de maxima importancia mundial.....pseeeeee......xD
i no saps com de bé ens entenem i com ens respectem... tant de bo fos tant fàcil amb les humanes que tant intel·ligents i evolucionades se suposa que som amb tots els nostres llenguatges i grans parides
jaja vegana tu pq ets com la Haru i parles amb altres especies :P
jo no m'entero del que passa pero si es pot fotre cullerada tu!!!....jo lo dels deus del olimp i la duresa m'ha fet venir al cap un altre cop lo del edonisme.......perfils grecs.........i orgies romanes....xD
el censurat havia estat jo, ara veig que simplement he arribat tard ... per variar. De tota manera jo no en diria censura ... si això fos algun rastre quedaria.
Aquesta vegada és més complicat que això perquè es barregen questions públiques i questions personals. Les questions personals jo sempre les he tractat privadament. No tothom pot dir el mateix.
Gràcies, però "deixar les coses on han de ser" és un concepte indeterminat. Cadascú és lliure de pensar on és aquest on. I sovint les coses es veuen de manera diferent.
que hi ha coses que com menys es maregin millor..... i tot i que la frase es preciosa.... si no ha convençut.. val mes deixar les coses al seu lloc...
amb carinyu eh?
que ho ha de saber ja ho sap. I jo no vull fer més mullader del estrictament necesari per tal d'evitar que em trepitgin els ulls de poll. Per més inri és una persona que apreciava molt i que ara estem barallats o sigui que prefereixo limitar-me a defensar-me i no atacar ningú. Si ataques a qui aprecies acabes rebent, que és el que m'ha acabat passant. ç