El sol ens alleta
Sense sentit.
Som nosaltres els humans
- Ésssers d’una supèrbia extraordinà ria-
Que ens obstinem
En voler trascendir
Quan en el fons
sabem que som
Una casualitat
Aclaparadorament
Intrascendent.
Ressucitarem, sÃ,
Entre cucs i compost
fins que aquest món
tan improbable
esclati en mil bocins
que tornaran a volar
lliures pels universos.
Però la memoria
Dels dies bons
I dels dies dolents
Es perdrà entre els fums,
els gasos i les pedres.
no hi ha millor remei a un adeu tant trencador que buscar un somriure aprop i una reconfortant abraçada....
relacionar l'adeu amb la mort....
un text colpidor, es teu?