Benvingut/da al meu bloc!

nena80 ha escrit 13 articles i te 32 comentaris. L'últim article ha estat fet el 08/10/08

perfil de'n(na) nena80 | àlbum de fotos de'n(na) nena80

anim

Sunday, March 16th 2008, 6:04 PM

anim ,ja veuras com akest estat d´anim et passa aviat´ hia personas, k estan molt pitjor , que tu segur, te rao la odi-rabia,pensa ho.

lluitar

Wednesday, March 12th 2008, 9:02 AM

per aconseguir moments especials,nobles,agradables,divertits....pensar que tot esdeve per alguna causa,que tu avui et pots sentir aixi,amb desgana,però que aixó no es pas definitiu,es transitori,es un estat d´anim,molt natural,tots ens hi podem sentir,tenim dret a sentir-nos malament,es bó per a apreciar millor els grans moments que ens pugui deparar la resta de la vida.saluuut i força!!!!!

Lluitar per què?? Perquè estàs viva.

Wednesday, March 12th 2008, 7:22 AM

Una resposta molt àmplia .. d'acord .. però és l'essència de la teva existencia .. és com una bateria en un circuit o en qualsevol aparell electrònic... sense ella no funciona...

A la vida hi han moltes etapes, i no totes són = .. sino tot seria una monotonia .. i això ens porta a l'avorriment.. en aquet moment d'heus estar en una etapa d'aquelles k tenen barreres per tots costats i on no veus la sortida ... la sortida està dintre teu, la tens tu , és teva...i tu decideixes com jugar ... d'avegades el principal problema és que no podem veure més enllà .. però tot és proposar-s'ho ..

En relació al suicidi .. és un tema que sempre haig de fer força amb els ulls perquè no caigui una sola llàgrima, però a l'hora m'anadono que sóc com sóc perquè he viscut el que he viscut però també perquè he actuat com he volgut.. no m'agrada dir-ho però t'ho diré .. jo també he patit tan de prop això del suicidi, una persona que havia viscut la mateixa vida que jo, el mateix creixement, la mateixa educació, per la qual jo sóc un referent… però en un moment d’aquest camí on les dues eram companyes de viatge desde el primer dia en que vam néixer ella va decidir posar fi a la seva pròpia novela , volia crear el seu propi fi, per sort vaig despertar de cop .. i un cop ella havia fet el seu acte , m’en vaig adonar i vam anar al hospital.. i ara el que més valoro és tenir-la al costat, ella no en vol parlar mai … i jo porto el tema una mica tabú .. però he arribat a la conclusió que les persones que ho fan són persones valentes, que en un moment donat no han sabut com tirar endavant, i han malgastat la seva valentia .. però bé , trobo que cadascú és protagonista i director de la seva pròpia novela, i que només per això tu has de poder decidir el teu fi ..

I només cal dir-te … uns ànims i un cap endavant, és la unica direcció… tot està a les teves mans i no hi ha res fácil, per això cal lluitar! Cuida’t! Salut

Lluitar per què??

Wednesday, March 12th 2008, 7:20 AM

Perquè estàs viva.

Una resposta molt àmplia .. d'acord .. però és l'essència de la teva existencia .. és com una bateria en un circuit o en qualsevol aparell electrònic... sense ella no funciona...

A la vida hi han moltes etapes, i no totes són = .. sino tot seria una monotonia .. i això ens porta a l'avorriment.. en aquet moment d'heus estar en una etapa d'aquelles k tenen barreres per tots costats i on no veus la sortida ... la sortida està dintre teu, la tens tu , és teva...i tu decideixes com jugar ... d'avegades el principal problema és que no podem veure més enllà .. però tot és proposar-s'ho ..

En relació al suicidi .. és un tema que sempre haig de fer força amb els ulls perquè no caigui una sola llàgrima, però a l'hora m'anadono que sóc com sóc perquè he viscut el que he viscut però també perquè he actuat com he volgut.. no m'agrada dir-ho però t'ho diré .. jo també he patit tan de prop això del suicidi, una persona que havia viscut la mateixa per la qual jo sóc un referent… però en un moment d’aquest camí on les dues eram companyes de viatge desde el primer dia en que vam néixer ella va decidir posar fi a la seva pròpia novela , volia crear el seu propi fi, per sort vaig despertar de cop .. i un cop ella havia fet el seu acte , m’en vaig adonar i vam anar al hospital.. i ara el que més valoro és tenir-la al costat, ella no en vol parlar mai … i jo porto el tema una mica tabú .. però he arribat a la conclusió que les persones que ho fan són persones valentes, que en un moment donat no han sabut com tirar endavant, i han malgastat la seva valentia .. però bé , trobo que cadascú és protagonista i director de la seva pròpia novela, i que només per això tu has de poder decidir el teu fi ..

I només cal dir-te … uns ànims i un cap endavant, és la unica direcció… tot està a les teves mans i no hi ha res fácil, per això cal lluitar! Cuida’t! Salut
vida que jo, el mateix creixement, la mateixa educació,

Novembre

Octubre