|
No es pot morir per vosaltres.
dimarts 8/desembre/2009 - 02:35 1243 0
Carai!
No pensava que viure fós tan car.
M'esperava pagar un preu, si;
ser jo qui valorés,
no m'esperava que em miressis
i t'hagués de compensar.
No tinc dinérs, però els puc guanyar,
no tinc nom, però me'l pots posar,
no tinc somnis, però puc fer-te somiar.
Sóc inútil, però ser perdonar.
T'escolto i t'estimo,
tinc, però només és sinceritat.
Poseeixo, encara que tan sols és respecte.
No em valores, no saps,
no en tens ni idea,
no m'has perdut encara,
ni em perdrás.
Però poc a poc, m'estàs matant.
|