| |
Teatro del Bueno
 dilluns 7/desembre/2009 - 10:57  1338  1
A través de tú, que no sé qui ets, comprenc què és confiar.
Després de conèixa't entenc perquè em deien el què deien
de la teva persona. Ara que sé que com ets,
et vull ajudar, i la millor manera de fer-ho,
és oblidant que existeixes.
A diari ens trobem en escenaris,
on l'actor de la nostre vida no el veiem.
I de fet, si ets l'actor i no ets espectador,
no esperis veure't actuar
no esperis opinar sobre qui ets.
No podem veure'ns des de fora, no podem
ser dos coses a la vegada, actors i espectadors.
Potser no és tan fàcil saber on i qui vols ser.
I si mirem de ser qui som,
i si fem el què sabem fer i del què som capaços,
i si decidim quan sabem les possibles conseqüències,
i si deixem de ser actors, espectadors i ens fem
protagonistes de la nostre vida.
De tant en tant sentir-se humil,
sense necessitat de voler demostrar,
entendre que pots ser sense tenir,
identificar-se en un mateix.
Són les persones, elles mateixes les productores,
seductores i llestes, les que promouen necessitats.
Som nosaltres, tu, ell, ells, jo, les que decideixen.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
