| |
UN RESTAURANT EXCEPCIONAL: EL “BOIRA” DE GIRONA.
 dissabte 5/desembre/2009 - 04:19  969  1
Quedo amb una amiga a la ciutat de Girona. Es l’hora i no es presenta. Penso que es un senyal de coqueteria i l’espero tres quarts d’hora. La noia, però, no bé. Com que jo no faig servir mòbil ni porto a sobre el seu ni ella té manera de posar-se en contacte amb mi, ni jo amb ella.
Girona és una ciutat que m’agrada molt i, com que hi sóc, vull fruir-ne. No podré estar amb la meva amiga però el Call continuarà sent on és, igual que la catedral, igual que el barri antic, igual que la muralla, igual que la Devesa, igual que l’Onyar, però d’aquests indrets –i de molts d’altres- ja en parlarem un altre dia. Avui parlarem del restaurant “Boira”, que és a la plaça de la independència.
Ja fa molts anys que freqüento el “Boira”. Hi vaig anar amb la meva dona abans de casar-me, l’endemà del meu casament i moltíssimes altres vegades. Sempre que la meva dona i jo anem a Girona hi anem.
També hi he anat amb diverses amigues i totes n’han gaudit molt. Avui el metre – un senyor alt i elegantíssim, un immens professional- em diu: “Què, avui bé sol...”
Jo, naturalment, no li explico que m’han deixat plantat i li contesto: “Sí, perquè, les dones estan bé, ehhh, però qui està sol fa el que vol...” i ell em contesta: “...Ja té raó, ja...; vol la mateixa taula de sempre...? “ I jo: “Sí, si pot ser...”.
Dino arran d’Onyar. Tinc al meu davall les aigües verdoses del riu amb els seus peixos negres de dos pams de llargària. I les gavines que nedes i volen i pidolen menjar als restaurants i a les cases. Tinc al davant les casetes grogues i taronges que semblen importades de Venezia, el pont d’Eifel ( que per a mi és un nyap, a diferència del pont de pedra ) i l’augusta catedral gironina, un dels edificis eclesiàstics més impressionants de Catalunya amb la seva escalinata imperial.
Can “Boira” es dels pocs restaurants en els que es pot menjar una cuina moderna o postmoderna o surrealista realment comestible, realment agradable al paladar. Aquí l’innovació està feta amb sensatesa, amb ganes de que el client frueixi de l’àpat i pugui fer una bona digestió més enllà dels complicadíssims noms dels plats.
De primer plat menjo una amanida de tentacles de pop amb salsa de romesco, cansalades vàries, enciams diversos i no sé quantes coses més. Tot i que considero que el pop era tan deliciós que no li calien tants romanços el plat s’ha de reconèixer que està bé. La macedònia de cansalades és una bona troballa i el romesco –un romesco suau, moderat- marca la pauta d’una manera molt assenyada.
De segon plat menjo un rissoto amb botifarra negra que ve a ser el mateix que si al concert número 1 per a violí de Tchaikovsky li canviessin el violí solista per un violoncel i, malgrat tot, malgrat que fins i tot l’orquestra, en aquest cas l’arròs, es empesa a notes més greus, la cosa funciona.
Els postres són senzillament sensacionals: poma al forn amb gelat de rocquefort amb anous. Les pomes i les figues sempre m’han fet anar de bòlit, encara que estiguin bullides. En aquest cas, el plat presenta tres tipus de pomes: deshidratades, cuites al forn i ensucrades amb licor. Sensacionals. El formatge rocquefort a mi m’agrada de totes les maneres imaginables, però és la primera vegada que me’l menjo gelat. L’invent no supera al rocquefort fent de salsa o untat amb pa torrat però tampoc no es pot dir que estigui malament. Les nous caramelitzades tenen aquell punt de divinitat que a vegades són capaces d’aconseguir les coses terrenals i que ens tornen la fe en l’home.
El vi – Perfum de vins blancs de Sant Sadurní – també és magnífic. Es com si t’haguessin dut les essències del bosc a la copa, com si escoltessis els murmuris de la selva de Wagner.
I el mar de cava Moet Chandon, un acomiadament superlatiu.
Només amb la meva amiga podia haver estat millor...
|
Contactes
Registra´t
