|
El sant crist.
divendres 4/desembre/2009 - 03:12 1647 1
Es com quan vas a un enterro i el més catolic de tots es el que més plora,no ho comprens o jo almenys no puc,a no ser que plori d’alegria o d’enveja,perquè amb la biblia a la mà ,el mamon que s’ha mort,representa que va a un estat molt millor del que ens quedem els vius(encara que no ho pugui semblar,veient el cadaver al tanatori,blanc i sec i potser amb la mandibula manipulada...per no dir trencada),jo no hi crec,desafortunat o no de mi,no em crec una punyetera merda(més veient personatges de profunditat medievo-hispanica com el Rouco varela),a veure,com a "cuentu" o novel.la,es de putissima mare,casi millor que el famós senyor dels anells,ara com a pauta a seguir per milions de persones d’aquest estupid món...ostia puta...no ho entenc,no m’hi cap al meu cervell,val a dir que segurament la meva capacitat intelectual es vastament superable,però mai acabaré d’entendre com una persona que lluita per el seu deu o crist o la verge del nap(que li van ficar fins al fons),per no dir també ala mahoma i d’altres,fa justament una cosa completament incoherent a les bases dels escrits que segueixen al peu de la lletra,com ara carregar-se a tot aquell que no sigui de la seva religió,en que es fonamenta tot aquest merder? en el corà ...la biblia? s’en vagin a pendre pel cul.
|