| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Rasko
|
|
| |
4300€
 dijous 3/desembre/2009 - 07:57  661  5
Això és el que em queda al banc. Ni més ni menys. Subsidi liquidat. Ara em queda demanar els 420 euros famosos del ZP, ni m'ho he mirat i la veritat, em fa molta mandra anar a demanar això...fer la cua durant tot el matí,... però el sentit comú em diu que hi vagi demà mateix. He fet càlculs i amb el lloguer i despeses que comporta el pis... si no m'entren diners en forma legal o ilegal (li demanaré consell al Sr. Millet) em veig en 6 o menys mesos tornant com el turró a casa els pares (sou collonuts, pesats i patidors com ningú, però sort que hi sou i no sempre us demostro com d'agraït n'he d'estar de vosaltres). I sort també del meu germà que és el més torracollons de tots, però em diu allò que m'agrada menys sentir, és a dir, allò que em convé més per tirar endavant i no parar en rodones tancades.
Diuen que l'estat espanyol té cap a un 20% de desocupació, uns quasi 4 mil·lions d'aturats (els registrats!) i Catalunya uns 550mil (un 11%?). Una amiga està per Londres i em comenta que allà al Regne Unit estan al 4% d'atur. Mala peça al teler pels que estem per aquí dins aquestes estadístiques.
Tinc examens aviat i això em distreu, i molt. Estic cagat de por doncs l'estadística la tinc creuada i només em queda fer un última prova ara el 15 de desembre i tindré la 1a part aprovada. L'última etapa: estimació de paràmetres i intervals de confiança. Però al gener tinc el via crusis dels exàmens....com molts altres afortunats estudiants (estudiar sempre és més divertit que treballar, sens dubte!) Però..., i després dels exàmens? Sense feina potser encara?
A tot arreu em diuen que tenen una muntanya de CV's que fot por, el deixo igualment. Anirà a la paperera i potser algún dia trobeu les meves dades tirades en qualsevol contenidor, si és que no hi és ja.
Tinc la sort que la meva família m'ajuda amb tot el que pot (que no és que els vagi molt bé tampoc i això encara em crea més desesperació...) Començo a estar cansat de tanta dependència i més quan fa tant poc que havia assolit la meva petita "república" independent (amb mobles IKEA, com no). Crec que estic aprenent que la república que m'havia muntat era un fantàstic miratge que la realitat laboral m'està demostrant d'una manera palpable que era com tot en aquesta existència, temporal.
També tinc la sort (penso que gran fortuna) que no tinc cap deute (monetari) amb ningú. Potser m'acabaré d'arruïnar, potser hauré de fer les maletes i tornar a l'habitació on llegia Conan el Bárbaro, Mortadelo y Filemón o el Mecanoscrit del Segon Origen i tants i tants llibres i còmics (i alguna que altra revista verda on descobria unes dones esplèndides que no sabia que existissin, amb el temps vaig anar veient que les dones veritablement boniques les tenim molt més a prop).
Crec que hauria de fer un exercici de posar tot allò que tinc que no es pugui comprar. Quan hagi acabat crec que la república independent d'IKEA serà bon material per Sant Joan.
Bé, si demà vaig a l'INEM potser els diré:
"Em nego a pertànyer a un club el qual m'accepti a mi com a soci!" (Groucho Marx)
Però seguidament afegiré abans no s'enfadi el/la funcionari:
"En la vida hi han munts de coses més importants que els diners, però valen tant..." (Groucho Marx)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
