|
César i Cleòpatra
dimarts 11/març/2008 - 08:58 413 0
Odisseu: Com pot ser que vosaltres dos, els més grans entre els mortals, sigueu al Depuraturi i no a l'Elisi?
César: Perquè và rem ser massa ambiciosos. No varem veure clarament que la principal finalitat de la vida humana és el plaer.
Cleòpatra: I ens và rem posar en polÃtica quan no ens calia. Podiem haver viscut una vida regalada fruint de tot i de tothom.
Odisseu: Però el plaer fou important en la vostra vida.
César: SÃ, però l'ambició i la vanitat ens van enterbolir el cervell. Per això els dos và rem morir com và rem morir.
Cleòpatra: I la meva mort per suïcidi fou un error imperdonable. Vaig negar als romans l'intens plaer de veure'm desfilar nua i encadenada pels carrers de Roma. De tant desig, potser haguès provocat una tercera guerra civil. Suïcidant-me, simplement vaig deixar fà cils les coses a August. I vaig negar als romans veure la més bella de les dones. La més atractiva de les enemigues.
Odisseu: Però algú se n'ha d'encarregar de la polÃtica, de la guerra...
César: Si, algú ho ha de fer. El nostre pecat fou no adonar-nos-en que això era indigne de persones del nostre talent. La majoria dels patricis romans ni tant sols s'atansaven al senat. Miraven de fruir i prou. Jo vaig ser infinitament més idiota que ell i ara encara ho pago.
Cleòpatra: I jo. Qui em manava posar-me en guerres i més guerres, en intrigues i més intrigues, quan tenia a tots els esclaus i tots els soldats d'Egipte a la meva disposició....
César i Cleòpatra: I tu, Odisseu, no vas bé. Quin gran error teu ha estat anar a Troia!
Odisseu: No us penseu, en el fons ho vaig fer per fugir de Penèlope, igual que ho estic fent ara. Prefereixo solcar els mars i els inferns d'aventura en aventura que no viure sota la tirania de Penèlope. Després Homer, ja s'inventarà la veritat.
|