| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de odi_rabia
|
|
| |
Creieu en les històries de prínceps blaus i princeses?
 dilluns 30/novembre/2009 - 07:05  1508  3
Creieu en les històries de prínceps blaus i princeses?
De petits tenim l’esperança o volem què la nostra història sigui com la d’una princesa, si més no que en l’amor la vida ens somrigui, ja que veiem en els grans o més endavant en l’adolescència que és aquella cosa que els hi acaba omplint de manera plena, o així pensem que hauria de ser... i que si no ho tens ets com un desafortunat que no vals res perquè ningú s’ha fixat en tu.... bé això és una teoria en la que hem pensat en algun moment de la nostra vida, encara que sigui en un moment d’aquells baixos odiosos.
Amb el pas del temps experimentes en aquest món, obres el teu cor cap a noves aventures, en molts dels casos perquè acabi ferit, ja que no sempre les dues persones es llancen de cap a la piscina, ja sigui pel destí o pel simple fet d’escollir en aquesta vida, cal dir que el cor també s’omple de moments bons, d’alegries, de situacions on et creus el rei del món o almenys la persona més feliç del planeta, ho veus tot dels millors colors, o almenys dels què tu vols que siguin els colors de la teva vida.
Conec la història d’una princesa enamorada del seu príncep blau, els dos s’estimen molt, són les persones més felices del món al costat de l’altre, però quan la vida els separa, quan han d’estar dies sense veure’s, la vida per ells retorna a la monotonia d’abans, a la tristesa, a la buidor de les seves vides sense la presència de l’altre...
Dependència? No crec! Quan la vida ens posa obstacles, les persones ens espavilem per trobar solucions, ells es recolzen un en l’altre, sembla que la tristesa compartida fa menys mal, sembla!
Tots necessitem compartir els mals i bons moments, els sentiments, els pensaments ... si ens ho quedem tot per nosaltres, ens acaben ofegant!
I és en la distància on ploren per trobar a faltar a l’altre...
I és quan llavors es plategen el què diuen els altres de l’amor, perquè no tot és d’un color únicament, tot té els seus matissos!
Salut!
Un regalet per a tots vosaltres!
www.youtube.com
Como quisiera quererte un poco menos…
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
benvolguda cuidadora de peixos
Monday, November 30th 2009, 9:30 PM
un dia al col vaig trobar un vers escrit a la pisarra,ràpidament el vaig copiar,no em va fer falte estudiar-m´el perque es va quedar amb mi per sempre,m´acompanyat per tot arreu,ara el vull compartir amb tu,i diu així.
No hi ha bens
no hi ha fortuna
ni saber ni cosa alguna,
que pugui tant com l´amor.
La fortalessa,pot esser presa
per ordre d´un gran rei,
mes fer amarse no pot forçar-se
perque no hi ha remei.
Amb raó exclama
qui bé ama
si mai coneix l´oblit,
puix cosa amada es estimada
amb un preu infinit.
Ausias March
Una abraçada benvolguda odi
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
