| |
ESCRIURE SEGONS SALVADOR SOSTRES.
 diumenge 29/novembre/2009 - 03:37  609  2
El 9 de novembre va escriure Salvador Sostres a l’Avui:
“Sovint em pregunten si escriure un article diari és difícil. Escriure, si t'agrada escriure i Déu no t'ha negat aquest talent, no és més fàcil ni difícil que qualsevol altra feina, i al capdavall tothom treballa cada dia.
Escriure no és difícil. El que és difícil és aguantar. Les condicions físiques i les condicions anímiques. I aguantar la posició, allò en què creus, els ideals, les persones que estimes. Ens agraden els herois quan els llegim als llibres o els veiem a les pel•lícules, però les heroïcitats són molt més cares del que sembla i no vénen amb música de fons per fer l'escena més emotiva.
Escriure és aguantar. Escriure és continuar escrivint. No importen les vegades que caus ni allò que no pots escriure. Importen les vegades que t'aixeques i allò que finalment ets capaç d'afirmar.
Escriure és esgarrapar la fosca i desafiar els límits. De vegades són límits de fora, imposats, i contra els quals la lluita és complicadíssima; i de vegades tu mateix ets el límit, i saps una veritat i et violenta escriure-la i has de triar.
Escriure és no defallir, no rendir-se, buscar la metàfora, revisitar el dia. Escriure és fer allò que creus que ha de fer un home, un home posat davant d'un desafiament, d'una amenaça, d'un abisme, d'un repte o d'un dubte. Un home posat davant d'un altre home, o de mil homes. Això és escriure.
El talent fa que quedi més bonic, però en realitat és la part més petita. L'estètica ha de ser pulcra i hi ha dies que em costa moltes hores modular la columna perquè les línies llisquin. Però només amb ornaments no s'ha escrit mai cap bona columna.
Sense intenció no hi ha literatura i un poema corre el risc de no ser res, ho diu Derrida, però no seria res sense aquest risc i hem d'aprendre a viure i a riure en la fragilitat d'aquest equilibri.
Escriure no és més difícil ni més fàcil que intentar comportar-se com una persona decent, i negociar el que es pot negociar i allò que és innegociable tenir clar que no pots ni tocar-ho. Escriure cada dia és escriure aquest article, i sobretot pensar que has de poder escriure el de demà.”
Els punts i a part són meus i els poso per tal de poder separar els paràgrafs perquè em sembla que és un text que llegiré moltes vegades.
Sovint discrepo de la radicalitat, del partidisme, del classisme, de la xenofòbia i de la mala llet de Salvador Sostres. Jo navego en el seu mateix vaixell però a mi em van parir moderat, relativista i bon jan, què hi vols fer? No m’agraden els radicalismes ni tant sols en els meus o, millor dit, sobre tot en els meus. No m’agradaria que tornéssim a perdre per qualsevol atzagaiada, no m’agradaria que ningú dels que viuen aquí sentís aquest país com aliè si s’hi volés integrar mínimament.
Però sovint en Sostres es brillantíssim i escriu unes columnes que senzillament són perfectes, com aquesta. Valentia, talent, sinceritat, humilitat. Escriure és això...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
