| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de yolandaba
|
|
| |
Juga la partida que et toca. Pot ser dolorosa però has de jugar-la. James Brady
 dimecres 25/novembre/2009 - 05:00  1496  4
Portem per atzar un plec d'experiències que "per nassos" ens toca viure?
Es tracta d'algun estrany pla prenatal que la nostra suposada entitat espiritual ha planejat pel tractament de sutilización?
Podem fugir del laberint emocional que sembla haver-nos íntimament tocat?
Són preguntes que la humanitat, conforme s'ha vist enfrontada a situacions incòmodes i doloroses, ha vingut fent-se de forma sistemàtica i aquestes respostes no esplantegen en clau racional. La intuïció acaba per insinuar subtilment a cadascú que existeixen àrees de pesadumbre no tan fluïdes com altres i que, pel que sembla, és el nostre cridat Karma el qual ens demanda experimentar-les amb totes les conseqüències que comporten.
Ens toca ser pares de fills amb defectes que atribuïm als nostres excónyuges?, ens toca treballar amb un cap insuportable i dèspota?, acabar el projecte que ens hem vist ficats?, ajornar la nostra gratificació agradable per a un moment més adequat?, quedar-nos una nit de vetlla?, cuidar d'aquesta persona que ens "va caure en el lot" al néixer?, sentir dolor pel sofriment d'algú amb el qual ens vam sentir irrenunciablement vinculats?, ens toca esperar i esperar? Pesars variats que semblen saldar-se en alguna etapa del camí a través de processos que no podem ovbiar i que temem ens acompanyin "per a tota la vida". No obstant això, amb el pas del temps, les aparents creus que van semblar arribar a les nostres vides per una desgraciada loteria còsmica, són precisament els ressorts d'un futur salt de consciència pel qual se supera un model mental caducat i s'accedeix a una nova expansió de consciència.
Ens toca aguantar a companys o socis que sabem "fan menys"?,
ens toca viure un període d'estretor econòmica?,
acceptar un cos que no ens agrada?,
ens ha tocat una família que ens aclapara?,
hem viscut ocasions en les quals hem desitjat morir i, que pel que sembla, encara no era el temps?,
ens toca suportar una pèrdua després d'una altra?,
ens toca enfrontar la solitud?
Són moments de dolor que comporten la certesa d'un nou i esperançat ascens.
I bé és cert que, mentre aquest estreny, la sàvia acceptació del mateix rebaixa la dolència en grau summe.
El dolor acceptat conduïx a l'ànima a regnes insospitats.
Quan un ésser humà se sent motivat pel correcte joc de les seves cartes i per acabar la partida amb dignitat i noblesa, en realitat, està elaborant la competència emocional que madurarà la seva persona i obrirà la porta del sentit de la seva vida.
Quan transmutem aspectes tals com ho puguin ser la còlera, el sentiment d'injustícia, el desig de venjança, la cobdícia, l'enveja i moltes altres misèries personals, convertint-les en amplitud mental i desenganxada temprança, estem fent aflorar a l'alquimista intern que va trobar plom en el seu interior i va acabar per transformar-lo en or.
L'or de la lucidesa i la consciència desperta.
En ple dolor, el fet de seguir endavant, acceptant sense resistències, suposa encendre un coet cap a plànols d'amor i lucidesa que, més prompte o més tard, endolceixen l'ànima de tendresa i grandesa.
Una actitud que recorda les paraules del lúcid:
En Les teves mans encomano el meu Esperit.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
la
Wednesday, November 25th 2009, 8:12 PM
meva opinió,es molt simple.
Es tracta d´acceptar la vida,tal hi com et bé,i no deixaré de repetir-ho,ni aqui ni enlloc.
La vida es per viure-la,no es un interrogant definitiu,pot ser una afirmació,un punt i a part una exclamació.
Una pàgina nova,per escriu-re coses boniques plors i somriu-res,en definitiva,mes i mes de la vida.
Bon text,yolan
Una abraçada
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
