| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Crisi romàntica
 dimarts 24/novembre/2009 - 12:55  704  23
Aquest migdia al TN he escoltat una noticia, bona per cert, en mig de tant de desori, tornen els Spandau Ballet, clar els mes jovenets no tindreu massa referència, però per els que passem els 40 van ser un grup de referència, els nous romàntics, conjuntament amb els Duran Duran.....
Clar que potser per entendre-ho, cal una confessió de consumidora de cultura fàcil i comercial i de un romanticisme malaltís resistent a qualsevol teràpia.
En un atac de nostàlgia total, he anat al you tube ( més ràpid i pràctic, mes visual, que els vinils que guardo...) i he escoltat quasi com per necessitat el “love is all” www.youtube.com
i m’he deixat abraçar per aquella so que embolcalla, llavors el “comincation“ potser la primera que recordava,
els mitics “gold” www.youtube.com i “true”
per últim he escoltat el nou
“Once more” www.youtube.com
I don't want to let you down
I just want the chance to turn myself around
I keep searching for the sound
I don't want to do you wrong
I just want to take us back where we belong
We were hot and we were oh so strong
Oh I know we will make it if we try
Reach for the stars and we can touch the sky
Darling, once more, won't you give me one more time
Say these words together
I need you more than ever
Trying once more
One more chance to make it right
Never say never, let's rise up together, take on the world
I don't want to change a thing
I don't want to change this whisper to a scream
Same old song in a different dream
Sorry I stole the show
I can't believe I had your heart and let it go
I always loved you but I didn't know
Oh there's nothing standing in our way
We've got the love but do we want to play
Darling, once more, won't you give me one more time
Say these words together
I need you more than ever
Trying once more
One more chance to make it right
Never say never, let's rise up together, take on the world
Aquella veu inborrable de Tony Hadley, amb aquell atractiu, aquell timbre, aquell romanticisme i dolçor, amb un punt de duresa, potser pel seu aspecte.... Mirant el video, queda clar que el temps no passa amb va per ningú, però el que el temps no s’endu és la sonoritat, el record o la tendresa.
Diuen que faran concert a bcn, i normalment no m’agraden els retorns de bandes del passat, però diria que en aquest cas em veuré obligada a fer una excepció...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
erratica |
sempre he pensat que en qüestions
Wednesday, November 25th 2009, 9:31 AM
musicals era molt eclectica, podia agradar-me tot, una llarga llista d'estils i artistes, des de llach a queen, passat per bosé o qualsevol musica vuitantera, clàssics com strauss o de ben cumbaiàs com qualsevol cançó dels esquirols...Vaig llegir no se on, que recordar moltes vegades és lligar una emoció a una música, i és el que em passa a mi, sempre he necessitat una banda sonora, i recordo moltes cançons per l'instant viscut amb elles.....
Per això m'agrada aquesta poliedria musical...
|
|
ATHENEA |
doncs ...
Wednesday, November 25th 2009, 4:59 AM
jo era noia escolta (boy scout pels poc entesos a la catalana) durant 10 anys i cantàvem cançons del Llach, Raimon, repetori folk per para un tren, amb les guitarres. Pujavem el Pedraforca ( per la tartera, com un llum ! hihihi ), el Puigmal, el Puigsacalm, la Pica, el Cadí, d'Aigüestortes fins l'Estany de St Maurici ( ens vam perdre hahahaha ), el què ens posaven per davant ! quins temps aquells ! :)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
