| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
RONCANT AMB LA DONA DEL PRESENT
 dimarts 24/novembre/2009 - 04:27  606  9
VIURE JUNTS
Com la llum per mirar
i la son per dormir,
com la nit per vetllar
i la pell per sentir.
Com la veu per cantar
i la vida per viure,
com l’aigua per nedar
i el paper per escriure.
Hem viscut junts, ben junts
ara fa ja molts anys,
qui sap què ens portarà ,
què ens portarà demà .
Com el foc per cremar
i l’amor per patir,
com l’atzar per jugar
i l’amor per gaudir.
Com l’amor per tancar
i l’amor per fer lliure,
com l’amor per matar
i l’amor per reviure.
Hem viscut junts, ben junts
ara fa ja molts anys,
qui sap què ens portarà ,
què ens portarà demà .
I volem viure junts
els temps nous que vindran
i volem lluitar junts
per tot el que hem lluitat.
Com l’amor,
com el foc,
com la veu,
com la llum.
Raimon
www.youtube.com
Hi ha moltes dones per fornicar, només algunes per fer l’amor i només una per a dormir. L’important –fora del moment quan tenim descendència, és clar – no es tan les dones amb les que copulem, com la dona amb qui compartim els roncs.
I no només els roncs, es clar: el projecte de vida del que el llit és un resum i un sÃmbol..
La dona del present és una gran dona, és una dona que ha sabut absorbir tota la tradició femenina i, a l’hora, ha desplegat les ales del seu alliberament social. Mirar des d’una perspectiva hedonista, sembla com si a la dona actual li haguessin aixecat la camisa: a les feines domèstiques s’hi ha afegit les feines de fora de casa.
Però aquesta és una visió totalment enganyosa. La dona ha treballat sempre. Treballava al camp, a les fà briques, arreu. El que ara ha aconseguit és una relativa igualdat econòmica, polÃtica, cultural i social. I jo sempre he pensat que aquest progrés ens dignificava tant a nosaltres com a elles. Es un honor que una persona que realment sigui lliure per a poder triar, et trii lliurement.
La meva dona...ronca fluixet però ronca, malgrat que ella es pensa que no. Ella es pensa que només ronco jo.
Però hi ha una diferència entre els meus roncs i els de ella. Els meus roncs són com un crit de gol al camp del Barça, eixordadors i inaguantables. Els seus roncs, en canvi, són com un nocturn de Chopin tocat per AlÃcia de Larrocha.
La meva ossa m’estima malgrat les meves entramaliadures de nen gran i de nen petit. Què faria jo sense la meva ossa, que aguanta al peu del canó i és el pal de paller mentre jo, com una mena de Peter Pan calb i sebós, juga amb més ganes que quan tenia dos anys?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
