| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
APOLOGIA DE LES DONES D’ABANS.
 dilluns 23/novembre/2009 - 05:00  632  32
PER A CLEÒPATRA, SAFO MA MARE I PER A LES MEVES ÀVIES, CINC DONES GEGANTS.
Ballade des Dames du temps jadis
Dites-moi où, n'en quel pays,
Est Flora la belle Romaine,
Archipiades, ne Thaïs,
Qui fut sa cousine germaine,
Echo, parlant quant bruit on mène
Dessus rivière ou sur étang,
Qui beauté eut trop plus qu'humaine ?
Mais où sont les neiges d'antan ?
Où est la très sage Héloïs,
Pour qui fut châtré et puis moine
Pierre Esbaillart à Saint-Denis ?
Pour son amour eut cette essoine.
Semblablement, où est la roine
Qui commanda que Buridan
Fût jeté en un sac en Seine ?
Mais où sont les neiges d'antan ?
La roine Blanche comme un lis
Qui chantait à voix de sirène,
Berthe au grand pied, Bietrix, Aliz,
Haramburgis qui tint le Maine,
Et Jeanne, la bonne Lorraine
Qu'Anglais brûlèrent à Rouen ;
Où sont-ils, où, Vierge souvraine ?
Mais où sont les neiges d'antan ?
Prince, n'enquerrez de semaine
Où elles sont, ni de cet an,
Que ce refrain ne vous remaine :
Mais où sont les neiges d'antan ?
François Villon
Ara sembla que les dones d’abans es mamessin el dit, com si les dones anteriors al moviment feminista en comptes de dones haguessin estat vaques o bledes. I no, les dones d’abans foren uns éssers admirables.
Per començar foren les sacerdoteses de la gran deesa Terra. Elles han parit totes les criatures humanes que al món han sigut fins arribar a nosaltres. I molt sovint en aquest part hi deixaven la vida i sempre, sempre, fou un acte d’heroïcitat.
Les dones d’abans crearen l’agricultura que encara avui ens alimenta i, de passada, tota la cultura perquè sense la programació dels conreus cap cultura no seria possible.
Les dones d’abans foren grans polÃtiques com Cleopatra o immenses amants com Messalina.
Les dones d’abans sofisticaren l’amor en les grans corts dels trobadors i llurs dames i elevaren l’aparellament humà més enllà de la reproducció i els interesos contractuals.
Les dones d’abans són les creadores de la gastronomia que és la segona entre les arts.
Les dones d’abans són les creadores de la sofisticació sexual i de l’erotisme que és el primer entre les arts.
Les dones d’abans – si més no a la Mediterrà nia – governaren a través dels seus marits els imperis, les provÃncies, les ciutats i les cases, fent veure que era el seu marit qui manava. Només cal pensar en LÃvia, la dona d’August o en la meva à via o en la meva mare. Elles van crear la forma de govern més subtil del regne animal.
En fi, podrÃem continuar fins a l’infinit, però es difÃcil que les dones del present i del futur puguin equiparar-se a les dones d’abans i, en tot cas, el menyspreu d’algunes crec que té molt de supèrbia i d’ignorà ncia.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Un dia dedicaré un article a CalÃgula.
Monday, November 23rd 2009, 11:03 AM
El va nomenar senador, si no vaig malament i va voler significar que el seu cavall era més útil i li podia tenir més confiança que a qualsevol senador. No cal dir que el poble va estar entusiasmat amb el nomenament, perquè els senadors eren una colla d'aristòcrates corruptes i ganduls.
Tu has llegit la història de roma dels historiadors republicans, que en aquest cas eren els de dretes, del partit senatorial i, per tant, estaven en contra del partit popular, que en aquest cas era d'esquerres i partidari de l'emperador i de la plebs.
Es clar que sent tu, en el fons una aristòcrata, no seria gens estrany que fossis partidà ria de...
|
|
TomasM-Porta |
Clic, res de victimització masclista, ehhh
Monday, November 23rd 2009, 6:01 AM
Que jo soc un ésser totalment prescindible per a la meva dona i, no al contrari. Per tant, jo vinc a ser com un article de luxe que ella es dona el plaer de tenir, com el gat, posem per cas; mentre que ella és l'alfa i la omega de la meva existència, el principi sine qua non de la meva vida i no em considero gens una vÃctima. Al contrari és una sort, que a banda de la gateta grisosa que tenim a casa, ella - vull dir la meva dona - també hagi decidit adoptar-me a mi.
|
|
TomasM-Porta |
Cetic
Monday, November 23rd 2009, 5:55 AM
Deixa la meva dona en pau que és el pal de paller de casa, les parets mestres, els fonaments, el sostre etc...si es mou tot se n'aniria enlaire...
Jo m'acontento sent la mixeta que hi viu regalada i que si fa no fot viu com vol.
A més, canviar de dona, ara mateix, seria una feina tant gran, tan gran; seria llençar per la borda tantÃssimes hores d'aprenentatge i de paciència, seria, per tant, tornar a haver d'apendre tant i a suportar tant, que francament, o cuina perfectament o no m'ho plantejaria ni en broma...
|
|
TomasM-Porta |
No, no, no Clic
Monday, November 23rd 2009, 5:48 AM
La revolució feminista acabarà tenint com a conseqüència que, finalment, manem els homes, sort que jo ja no ho veuré, perquè ara mateix posar-me a manar, amb el bé que ho fan la meva dona, les meves filles i la meva amant, em faria una mandra infinita. D'on heu tret que estem preparats per assolir aquest repte?
|
|
TomasM-Porta |
No sé, amor
Monday, November 23rd 2009, 5:11 AM
El meu DNI diu que 47, les meves dones diuen que 3 i, pel que fa a tu, crec que insinues que reoapiejo, 90, pot ser?
Jo, per la meva banda, em sento com si tinguès 20 anys, si no fos que...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
