sarralenc |
He de confessar què
Sunday, November 22nd 2009, 4:15 AM
NO SÓC IMPARCIAL.
Sóc TOTALMENT PARCIAL (100%) A FAVOR D'OBAMA.
És massa fàcil criticar, ridiculitzar, unir-se al cor de "fotetes"
(aquells què són molt àvids de burlar-se de la gent) quan coneixen
MOLT SUPERFICIALMENT al supost individu de qui s'en burlen.
Quan els medis de comunicació espanyols ( inclosos els catalans)
van començar a mencionar Obama, molts de seguida el comparaven
amb el Rodríguez Zapatero, moltes paraules boniques i poca acció.
El primer GRAN ERROR!
Tot el què havía FET Rodriguez Zapatero, al arribar a President del
govern espanyol era guanyar-se el recolzament de companys polítics
socialistes espanyols. Els havía convençut, i amb raó, de què
tenía una "careta de Bambi" què podía conseguir vots, sobretot
de les dones, i què sabía "prometre" el què la majoría de votants,
(els de mitjans i baixos recursos econòmics)volíen què els hi prometés.
Sabía què era "lo millor" què el PSOE podía oferir al públic (una segona
versió del Felipe Gonzàlez).
Obama, AL CONTRARI.
ABANS de ser ningú en POLÍTICA, va graduar-se en "ciencies polítiques,
especialitzat en relacions internacionals" a la Universitat de Columbia
(Nova York), va anar a Chicago on el van fer Director de
Developing Communities Project (DCP)
(Projecte pel desenvolupament de comunitats)
una organització de vuit parròquies catòliques del sur de Chicago.
Amb tres anys de director, el personal de l'organització va creixer,
d'una persona a tretze, i el presupost, de $70,000 a $400,000,
va promoure un progama de formació laboral, un altre per
ensenyar a preparar-se per ingresar a l'universitat, i una organització
per defensar els drets dels llogaters.
Després, al 1988 va entrar a l'universitat de Harvard per fer
la carrera de Dret, al cap del primer any el van fer editor
de la revista oficial de la facultat de Dret, Harvard Law Review.
A l'any següent,tot i tenint la desventatja de ser negre,
els seus companys el van elegir president de la revista.
El primer negre en ser electe a tal posició va cridar l'atenció
dels medis, i li van fer un contracte perquè escrigués un
llibre sobre relacions racials, "Dreams from My Father",
publicat el 1995.
Va graduar-se de Harvard amb les més altes qualificacions,
" Juris Doctor (J.D.) magna cum laude" i al contrari del què
fan la majoría dels "millors" estudiants graduats de treballar
per les grans empreses per aconsellar-les a "pagar menys impostos"
i a defensar-se dels judicis per males pràctiques empresarials,
s'en va tornar a Chicago, on va ser catedràtic de Dret Constitucional
i també va formar part d'una firma d'advocats especialitzada en
drets civils i en desenvelopament econòmic de les comunitats.
Tot el comportament d'en Obama, sempre es veu
el seu interés per la de defensa del débil. Té una
habilitat de persuasió, què aconsegueix motivar els seus
oients a fer el què més els hi convé, organitzarse, registrar-se
per poder votar, reclamar els seus drets,...
així és com va ser electe, primer al Senat del Estat d'Illinois,
després al Senat dels EUA, deprés com a candidat pel
partit demòcrata, i per últim, per president dels EUA.
Aquesta informació és del Wikipedia en anglès.
¡COMPTE! A la Vikipèdia, en català hi ha una
FALTA GREU de traducció. On diu què..
"Va donar suport a una llei que incrementava els impostos
a treballadors amb rendes baixes, va negociar una reforma
del sistema sanitari i va promoure un augment de subsidis
per a manutenció d'infants."
Ha de dir ...incrementava el CREDT impositiu....
NO els impostos. "Credit impositiu" és el
DESCOMPTE què pot fer el contibuient al declarar
els seus ingresos.
Perdon-em quim_c, per pendre tant d'espai del teu blog;
però com deia. l'altre día al comentari d'en Llop63,
"La tontería Fanàtica", sóc fanàtic d'en Obama.
Ja ho he confessat al començament del comentari.
Permetem què afeigeixi què el "YES WE CAN"
és refereix a què, SÍ, SÍ QUÈ PODEM CANVIAR
EL GOVERN D'EN BUSH I DELS REACCIONARIS"
i de fet què, de moment va conseguir què no seguís
el poder republicà "fatxa". Ara està lluitant i GUANYANT
la batalla per la reforma sanitària. Té una oposició FEROTGE
de les companyíes d'assegurances, farmaceutiques i dels
vividors de les guerres; però té millions de voluntaris (jo un d'ells)
què fem el uè podem per desenmascarar tota la propaganda què fan
els fatxes.
Una abraçada
|