| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Laureta
|
|
| |
La crisi del quart de vida...
 dissabte 21/novembre/2009 - 08:39  1002  6
Per tots aquells de vint i algo...
Comences a sentir-te insegur i et preguntes on seràs d'aquí un o dos anys, però després t'espantes encara més quan te n'adones de que ni tan sols saps ben bé on ets ara
Comences a adonar-te de que hi ha un munt de coses sobre tu mateix que no sabies i que potser no t'agraden...
Comences a adonar-te de que el teu cercle d'amics és més petit que fa uns anys.
Te n'adones de que cada cop és més difícil veure als teus amics i coordinar horaris per diferents qüestions: feina, estudis, parella... i cada cop gaudeixes més d'aquella cerveseta que serveix d'excusa per xerrar una estona.
Les multituds ja no són tan divertides... de vegades, inclús t'incomoden. I trobes a faltar la comoditat de l'escola, dels grups, de socialitzar amb la mateixa gent de forma constant; però comences a adonar-te'n de que, així com alguns eren vertaders amics, d'altres potser no eren tan especials...
Comences a adonar-te de que algunes persones són egoistes i que, potser, aquells amics que creies propers, no són precisament les millors persones que has conegut i que la gent amb qui has perdut el contacte resulten ser amics d'allò més importants per tu.
Rius amb més ganes, però plores amb menys llàgrimes i més dolor...
Et trenquen el cor i et preguntes com aquella persona a la que vas estimar tant, t'ha pogut fer tant de mal.
O potser vagis a dormir a les nits i et preguntis per què no pots conèixer algú prou interessant com per voler conèixer-lo/a millor.
I sembla com si tots els que coneixes portin ja anys de nòvios i alguns comencen a fer vida en parella i, fins i tot, a casar-se.
Potser tu també estimes de debò a algú, però simplement no estàs segur de si et sents preparat per comprometre't per la resta de la teva vida.
Travesses per les mateixes emocions i preguntes una i una altra vegada i parles amb els teus amics sobre els mateixos temes per que no acabes de prendre una decisió.
Els rotllos d'una nit comencen a semblar-te massa barats i emborratxar-te i actuar com un idiota comença a semblar-te realment estúpid. Sortir tres cops per setmana resulta esgotador i significa molts diners pel teu petit sou.
Mires la teva feina i potser no estiguis ni una miqueta a prop del que pensaves que estaries fent. O potser estiguis buscant feina i pensis que has de començar des de baix i et faci una mica de por...
Dia rere dia intentes començar a comprendre't a tu mateix sobre el que vols i sobre el que no. Les teves opinions es tornen més fortes.
Veus el que fan els demés i et trobes a tu mateix jutjant als demés una mica més del que acostumaves a fer-ho per que, de cop i volta tens certs llaços a la teva vida i afegeixes coses a la teva llista del que està bé i del que no.
Sovint et sentis invencible, genial i d'altres... sol/a, confús i amb molta por... De cop i volta intentes agafar-te ben fort al passat, però te n'adones de que el passat s'allunya cada cop més i que no hi ha una altra opció que seguie endavant.
Et preocupes pel futur, préstecs, diners... i per fer una vida per a tu. I mentre hi ha dies en què guanyar la cursa seria grandiós, d'altres només voldries sentir que competeixes en ella.
Diuen que aquesta és la millor època de la vida, així que aprofitem la nostra oportunitat. Això que ara vivim és només nostre!!! Penseu que la vida no es mesura per les vegades que es respira, sinó pels moments qu et deixen sense alè...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Nemesi |
Una de les lacres de la juventut
Monday, November 29th 2010, 3:27 PM
la majoria de la gent jove (no tota, no vull generalitzar), no es vol comprometre, ni tan sols volen nun noviu fixe, van picant de flor en flor, no estimen a ningú, nomès importa el sexe i molts amb 30 anys encara no han madurat, Crisi de valors??? s'està perdent el tenir parella, o s'està subistituint per rotllos de primavera???
Interessant reflexió......
Salut
|
|
Laureta |
Aclariment
Sunday, November 22nd 2009, 6:04 PM
No havia vist que ningú hagués comentat aquest article! Volia dir-vos que jo no he escrit aquest text tal i com està. Tenia alguns de similars, però aquest me'l va enviar un amic fa un parell d'anys, quan en vaig fer 20.
D'altra banda, també volia dir que no és pas un text pessimista! Són reflexions que segur que tots heu fet alguna vegada però totes juntes. :D
Penso que, sovint, es veu la dècada dels 20 com només festa i diversió i, clar que ho és! És el moment de fer totes les bogeries i tontades que després no podràs fer, però també és un moment en què ja ets adult, en què ja "ets gran", en què les teves responsabilitats cada cop pesen més, en què et planteges què vols de la teva vida i com vols viure-la i esprémer-la. No és un moment gens fàcil per que t'assatgen tot tipus de dubtes i no saps ni si seràs capaç d'ensortir-te'n...
Com deia, el vaig rebre fa un parell d'anys aquest text i m'hi vaig sentir molt identificada. A més, era bastant similar a d'altres escrits que tenia sobre el mateix i em va agradar. Ara, m'ha tornat a la memòria pel simple fet de que, si tot va bé, al juny em diplomo i ja seré tota una infermera. Probablement començaré a treballar a un hospital i podré començar a crear-me una vida per mi. Això, tot i que m'il·lusiona i em motiva, em fa por i molt vertígen...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
