| |
ELEMENTS
 dissabte 21/novembre/2009 - 02:44  1273  1
De les terres llunyanes sento veus, de la terra oloro veritat.
Potser m'equivoco, però potser també m'entendreu.
De les persones sento d'elles després d'escoltar,
com la terra hi ha quina no es pot treballar,
i existeix la que t'abraça i t'ensenya a estimar.
Dels oceans indomables m'identifico,
quan aprens a no enfrontar-te i tractes delicadament,
trobes el plaer del blau, nades a favor de l'adversitat.
Les ones, el mar,
on deixes de lluitar i acceptes la realitat.
Dels vents poderosos, dels sospirs aguts.
Les paraules que volen de la boca al cor,
del vent que porta paraules i no saps on,
els dies que et parlo a l'orella
i en lloc d'escoltar, sents i et deixes portar.
Del foc, de la passió, de la vida,
de la naturalesa del qui expressa, del que vol,
del que diu, del qui crea, del qui és i s'accepta.
El foc, mai cremarà, però et deixarà marca.
|
Contactes
Registra´t
