|
A love and hate song
divendres 20/novembre/2009 - 04:12 504 0
Se que no soc la persona més fà cil que has arribat a conèixer
És massa difÃcil per a nosaltres, deixar que els nostres sentiments no aflorin
No mÂ’has conegut mai, i potser ho agraeixo
No busquis la perfecció, no em crec lÂ’adulacció, ens cansa la nonotonÃa
Alguns dirien que em deixo anar a la teva manera, altres que no et foto ni cas
Pero el jurat està fora........
Perqué haurÃem de plorar?, necessitem plorar?....
Juro no ser mai plasta, jurem que m’enyorarà s
No visquem del passat, arraconem el futur
Aprenguem a despedir-nos per facilitar-nos la salutació
Saluda’m sempre amb un somriure
Mira el meu rostre com si fos l’últim cop
AixÃ, i potser, em deixaré perdre pel teu cos
Considerem un jove aprenent lligat entre els teus dits
Sempre mÂ’ha agradat aprendre....malgrat ens fem vells
Tinc la sensació que vivim en la prorroga, compartim-la doncs
Potser el món s’ha tornat boig, i res no té sentit però
El silenci, a cops, s’imposa sobre la mediocritat
Estigues segura que no només hi haurà una veu que arribarà en la seva defensa
Necessites un complice, necessito una amiga.
No em prometis res, acallem les paraules que son buides, intentem sobreviure!
Segur que un dia em faràs patir, aixi, segur que sempre seràs viva.
Un dia, els ulls et buscaran a l'habitació, potser els teus faran el mateix
I si trobéssim una cara amable.
Sabem que potser sempre ens retrobarem......potser amiga.
|