|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Goosy
|
|
|
Les dones solteres i casades
divendres 20/novembre/2009 - 12:43 1506 7
Potser el sentiment més visible de les dones casades i solteres és el gust per la dominació portat a extrems molt apreciables i dissimulat per una indiferència total.
De vegades el gust de la dominació es dóna barrejat am l'obsessió pel càlcul i llavors surt una dona impressionant he conegut alguna senyora d'aquest tipus, que fa una mica de basarda.
El gust de la dominació en la relació am el homes és de vagades irreprimible, explicit, altres vagades es deixa només entreveure, sovint es amagat, però vivíssim.
Quant en el moment de les relacions amoroses, la dona comprèn que no podrà dominar mai l'home que té al costat, diu que el home es difícil i se'n desfà ràpidament. Gairebé en totes les relacions que es trenquen, la causa es aquesta. L'home que agrada més no és mai el que físicament els és més agradable, sinó el que sospiten que podran dominar, el menys volàtil, el que podran tenir mes fàcilment, mes que un home ben posat, la dona estima en l'home és l'escassa pugnacitat, l'home tranquil babau i bonifaci.
En aquest sentit, les dones tenen una personalitat granítica i freda, es gairebé impossible de sospitar que tinguin cap feblesa, que és menys important tenir la raó que les coses més agradables que pot donar la vida. L'important, l'essencial, és tenir la raó, dominar, dir la darrera paraula. Tota la resta es feblesa, es un sentiment inamovible.
A mi em sembla que la tendència que han tingut els homes a emplenar cafès i tavernes, es deu a la necessitat d'evasió produïda per l'instint dominador de les dones. Tots coneixem persones que han agut de lluitar per guanyar-se el dret de sortir de casa quan els a semblat bé. Alguns de aquests dret se'n tingut que pintar a l'oli. Viure en la reticència del domini es una mica empipador i ala llarga fatiga.
En el fons de tot home hi ha un fugitiu espantat i tendre am tot allò que es còmode i lliure. L'home del país es sovint cridaner, energumenic, té una mena d'atacs de ferocitat i de mal geni. Peró l'home del país és calçasses, bonifaci, orellabaix i obedient.
Comen tot sempre hi han les excepcions del cas, això sols son pensement, no no és intenció d'ofendre a ningú, son resultat d'experiencies propies i colaborades en tasques.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Mikus |
Escoltar-les i saber tractar
Saturday, November 21st 2009, 3:50 AM
Penso que parles per a tú, jo sóc dominant, exigent i precís. M'agrada que decideixin en certes coses, m'agrada que mostrin el seu domini, vull que el mostrin, és necessari, però no dominaràn mai la situació si no saben portar-la adequadament. Jo en sé, sé decidir i marcar el camí, si demostren caràcter deixo fer, si s'equivoquen doncs a aixecar-se i endavant, jo controlaré i em deixaré portar si vol. Però no es farà el que ella volgui, es farà el que sigui més convenient i raonable.
|
|
Goosy |
aix
Friday, November 20th 2009, 5:52 PM
sam genrelitza tampoc comen tot hi ha de tot i excepcions, dels homes si es que es pot dir homes al que fan aixo res, vaig mes per la dominació soptil, la de poder canviar la manera de ser, en aixo ja la diferencia, i en aquest sentit vaig, heming el estil es pla aixo esta clar ultimament l'estic lleigint molt, i ell té un escrit com aquest, fins i tot com diu el noi pot ser plagiat, i quant el vaig escriure hi ha mu van dir i en van ensenya el text del pla, però es que no el coneixia i estava jo al P.M. am una depre de cavall.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|