| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
HOMENATGE ALS PROGRESISTES SOCIALS - II
 divendres 20/novembre/2009 - 03:22  552  11
JO VINC D’UN SILENCI
www.youtube.com
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent va alçant-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenem
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.
Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.
Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà ,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orÃgens
per identitat!
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense mÃstics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.
Jo vinc d'un silenci
antic i moolt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà ,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant
Cada vegada que escolto aquests versos de Raimon tinc la sensació que m’estan explicant la sÃntesi de la història d’Europa. Els que no venim de les classes privilegiades dels paÃs, els que no venim ni de l’aristocrà cia ni de l’alta burgesia, venim d’unes famÃlies que, tres o quatre generacions enrera, probablement no sabien ni llegir ni escriure, que treballaven pels cacics o pels senyors sense tenir dret a queixar-se de res i que navegaven en l’ignorà ncia més profunda, ignorà ncia, per cert, en la que l’església hi tenia una forta responsabilitat.
Aquestes classes s’han anat movent. No va ser fins el segle XVIII que van ser capaces de dur a terme la revolució francesa que va ser la que va aconseguir elevar les persones a la categoria de ciutadans. D’això, doncs, fa dos dies d’ençà que el món és món.
I encara en el món en el que vivim – i ara em refereixo exclusivament a Occident, perquè les injustÃcies que imperen a la resta del món són tan óbvies que no cal ni parlarne-, on sembla que tots tenim accès a tantes coses, no estem a la hora de la veritat silenciats? Qui té accès als mitjans que comunicació per tal de dir el que pensa? Qui té accès als diners que val muntar una candidatura polÃtica que tingui possibilitats de tenir representació parlamentà ria?
Els polÃtics professionals, els periodistes professionals, els defensors del status quo ens volen fer creure que ja s’ha vençut al silenci i no. Queda molt camà per vèncer el silenci, encara que és evident que es pot parlar més que no pas a l’Espanya franquista o a als països tiranitzats pel comunisme.
Però que no ens enganyin, encara no vivim a una veritable democrà cia i, al final, potser el que serà fonamental serà internet, que es permet saltar unes barreres que em fa l’efecte que molta gent no voldria que saltéssim.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
