| |
HOMENATGE ALS PROGRESISTES SOCIALS - I
 dijous 19/novembre/2009 - 04:18  459  3
EL NIÑO YUNTERO
Carne de yugo, ha nacido
más humillado que bello,
con el cuello perseguido
por el yugo para el cuello.
Nace, como la herramienta,
a los golpes destinado,
de una tierra descontenta
y un insatisfecho arado.
Entre estiércol puro y vivo
de vacas, trae a la vida
un alma color de olivo
vieja ya y encallecida.
Empieza a vivir, y empieza
a morir de punta a punta
levantando la corteza
de su madre con la yunta.
Empieza a sentir, y siente
la vida como una guerra,
y a dar fatigosamente
en los huesos de la tierra.
Contar sus años no sabe,
y ya sabe que el sudor
es una corona grave
de sal para el labrador.
Trabaja, y mientras trabaja
masculinamente serio,
se unge de lluvia y se alhaja
de carne de cementerio.
A fuerza de golpes, fuerte,
y a fuerza de sol, bruñido,
con una ambición de muerte
despedaza un pan reñido.
Cada nuevo dÃa es
más raÃz, menos criatura,
que escucha bajo sus pies
la voz de la sepultura.
Y como raÃz se hunde
en la tierra lentamente
para que la tierra inunde
de paz y panes su frente.
Me duele este niño hambriento
como una grandiosa espina,
y su vivir ceniciento
revuelve mi alma de encina.
Lo veo arar los rastrojos,
y devorar un mendrugo,
y declarar con los ojos
que por qué es carne de yugo.
Me da su arado en el pecho,
y su vida en la garganta,
y sufro viendo el barbecho
tan grande bajo su planta.
¿Quién salvará este chiquillo
menor que un grano de avena?
¿De dónde saldrá el martillo
verdugo de esta cadena?
Que salga del corazón
de los hombre jornaleros,
que antes de ser hombres son
y han sido niños yunteros.
Miguel Hernández Gilabert
Aquests dies s’ha celebrat la caiguda del Mur de BerlÃn i, de rebot, la caiguda del comunisme a Europa. Des de la meva ideologia anticomunista considero que aquests fets foren un gran esdeveniment, però penso que estant sent manipulats de la mateixa manera que durant el franquisme el comunisme es volia fer passar per demòcrata.
Una cosa és el que fou el partit i l’estat comunista i una altra cosa és el que ha estat el moviment obrer. Una cosa han estat les élits de l’estat i del partit i una altra totes les persones que els hi van fer costat de bona fe per tal d’aconseguir una societat més justa.
Cap persona amb una mÃnima sensibilitat social pot estar en contra del que ha significat el moviment obrer. Només cal recordar les condicions socials i laborals que tenien els treballadors a casa nostra fa cent asnys per adonar-se’n que fou i és una lluita plenament justificada de cara a aconseguir una vida humana digna.
El Partit Comunista justament no servà al moviment obrer sinó que, utilitzant les bases teòriques del marxisme, acabà implantant una societat feudal en la que els treballadors a l’hora de la veritat no només vivien pitjor sinó que tenien menys drets que al capitalisme.
Però anem al poema de Miguel Hernández: quantes criatures venen al món encadenades a la misèria i a l’ignorà ncia? Quantes criatures venen al món només per esdevenir força de treball o directament esclaus? Qui pot estar en contra a que tothom visqui millor, a que tothom tingui un mÃnim vital que li permeti ser lliure ?
Molts comunistes volien això i han de merèixer el nostre respecte. Podem pensar en Miguel Hernández, però també en Vladimir Maiakovsky, en Bertold Brech, en José Saramago, en Rafael Alberti i en tants d’altres.
Està bé que s’hagi enderrocat el Mur però no està bé deixar de reconèixer al moviment obrir les fites que amb tant d’esforç ha conquerit i encara menys negar la bona fe de tantÃssima gent que ha fet progressar l’home.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
