| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Pitia
|
|
| |
Època de separacions...
 dimecres 18/novembre/2009 - 06:45  1494  6
No hi ha res escrit i quan t’hi trobes de sobte ho soluciones de la manera més fàcil, almenys així m’ho sembla, plorant i desesperant-te pel que has perdut i, en realitat, no és pot extraviar allò que mai havia sigut teu, però t’ho pensaves o t’ho van fer creure i tu, com a lleona d’un clan, defensaves amb ungles esmolades la teva propietat. Però un dia t’adones que el que semblava dos, era només la suma d’un més un (no podia ser de cap altra manera).
Llavors venen les lamentacions i recerca de culpables; fàcil manera de creure que el problema, que en realitat no ho és, se solucionarà. Primer sodomitzes a la tercera persona en discòrdia per arravatar-te el teu trofeu, la rebaixes mentalment (i físicament, perquè no..) a la categoria de protozou, depredador per excel•lència, i la redueixes a la micra. Segurament et sents millor després de fer-ho, però passada la eufòria momentània comença la segona fase.
Ara ja no tens més desqualificatius per definir-la i comences a fixar-te en la teva pertinència. La coneixes sobiranament, evidentment, i els seus defectes que abans ometies per ceguera emocional, revifen ara de les brases calant foc als teus ullals. Renegues de tot el viscut al seu costat, de la seva persona i de la seva presència. Odies cada gest, cada paraula i el fas culpable de la teva desgràcia.
Ningú és culpable de no estimar-te. De la mateixa manera que no vas poder controlar el dia que la vas començar a estimar, ara tampoc ho és ell de començar a fer el contrari. No es poden dominar els sentiments. Quan neix el desamor no hi ha cap altre camí que allunyar-se i patir en silenci. Mai vulguis que una persona que no t’estima resti al teu costat ni un segon més. Dóna-li ales i llustra les teves per començar el vol des del lloc on el vas deixar la última vegada.
Amb amor
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
use |
efectivament
Wednesday, November 18th 2009, 7:13 AM
Efectivament, és tan respectable començar a estimar com deixar de fer-ho.
El problema és quan deixes que la realitat del desamor, enlloc de comportar una ruptura comporti patiment, allargament com dius del que ja no té sol.lució.
També forma part d'aquest problema quan no acceptes el que realment sents, que ja no l'estimes. Que no hi ha hagut el feeling que als dos havia semblat que hi hauria.
Recordem els bons moments viscuts junts, el principi, el festeig com diuen els nostres pares, les escapades a aquell hotelet que tant ens agradava, ...
I recordem que hi va haver alguna cosa que ens va unir.
Ens vam estimar molt, però a vegades hi ha coses que no poden ser i fore-li dos collons i dos ovaris.
Perdó.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
