| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
LES TRÀGIQUES CONSEQÜENCIES DE LA GUERRA DEL PURÉ.
 dimecres 18/novembre/2009 - 03:30  589  19
Avui a l’hora de sopar ens em trobat amb un puré de verdures realment fastigós. El seu color verdós – groguenc, ja no feia presagiar res bo, però, en fi, hi ha coses que enganyen, que d’entrada tampoc no et menjaries una granota o una llagosta per la pinta que fan i mira.
Però, com en la majoria dels casos, les aparences no enganyen: el puré és horrible. Té un gust à cid – dolcet – empallegós francament desagradable, que no s’arregla ni afegint-hi formatge ratllat, ni pa fregit, ni sal.
Per acabar-ho d’arreglar la meva dona està d’un humor pèssim i ja es veu a venir que ens haurem de menjar el puré tant si ens agrada com si no ens agrada, tot i que fer-ho sigui, com a mÃnim, un atemptat contra el bon gust i potser fins i tot contra la salut. Però com que ella ha de suplir companyes de feina que estan de baixa i s’embolica fent més activitats de les que pot fer, està cansada i no està gens per romanços o sigui que la filÃpica que ens deixa anar fa que aquell puré incomestible esdevingui comestible a la força. Ja veurem quina nit passarem després...
Mentre la meva dona, la meva filla gran i jo tirem pel dret i ens engolim aquest brevatge el més de pressa possible per a no haver de pensar-hi més, la meva filla petita, com sovint fa, opta per l’estratègia de remenar i remenar el contingut del plat a veure si entre volta i volta va evaporant-se.
Però no. No s’evapora.
No s’evapora i els nervis a taula van creixent de forma galopant. La seva germana no li diu res, perquè pensa que no està el forn per melindros i veu a venir un tornado. Sa mare l’amenaça amb deixar-la sense reis, sant i aniversari des d’avui fins el dia que es casi. Jo estic a punt de dir-li que no li creixeran els pits, però abans que els lectors em lapidin em mossego la llengua amb tota la força de que sóc capaç.
La conseqüència de la mossegada és una doll de sang que es barreja amb el puré fent-lo encara més fastigós als sentits.
He d’anar d’urgències a l’hospital i em posen quatre punts a la llengua, me la embenen i m’hi fan una mena de llacet al capdamunt. Em diu la metgessa que no podré utilitzar la llengua al menys durant un més.
No se si s’adona que les conseqüències d’aquesta nefasta conseqüència de la guerra del puré poden ser encara més nefastes. Sense llengua probablement perdre la meva dona.
I les meves amants també.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
