| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
“CORASÓN LOCO” O ES POT ESTIMAR A L’HORA A MÉS D’UNA DONA?
 dilluns 16/novembre/2009 - 04:23  1274  15
No te puedo comprender
Corazón loco
No te puedo comprender
Y ellas tampoco
Yo no me puedo explicar
como las puedes amar
Tan tranquilamente
Yo no puedo comprender
Como se pueden querer
Dos mujeres a la vez
Y no estar loco
Merezco un aexplicación
¿Pr que es imposible seguir
con las dos?
Aqui va mi explicación
A mi me llaman sin razon
Corazón loco
Una es el amor sagrado
Compañera de mi vida
Esposa y madre a la vez
La otra es el amor prohibido
Complemento de mis ansias
Y al que nunca olvidaré
Y ahora ya puedes saber
Como se pueden querer
Dos mujeres a la vez
Y no estar loco
Es pot estimar a l’hora més d’una dona? Jo crec que sí. Penso que la persona amb la que ens hem aparellat és la que ha aparegut en un moment determinat de la nostra existència i que si no ens haguéssim aparellat amb ella ens haguéssim aparellat amb una altra. Això vol dir que si la nostra parella hagués aparegut en la nostra vida després d’aquell aparellament probablement també ens haguéssim enamorat de ella. I així successivament.
Quedi clar que aquí quan parlo d’enamorament no parlo exclusivament d’atracció sexual perquè em sembla una obvietat que a la majoria dels homes les dones, amb tal que siguin mínimament agraciades, ja ens atrauen. Ara parlo d’una cosa més profunda que en podríem dir l’atracció del cos i de l’ànima.
Jo no crec en l’amor absolut. Vull dir que no crec que si estimes una dona ja siguis automàticament immune a l’amor de totes les altres. Penso que la vida et posa al davant de dones i, simplement, no pots evitar estimar-les.
çUna altra cosa és com s’estructura això o plantejar-se –que és el sovint et plantegen les dones quan els hi expliques que n’estimes a més d’una- que si a tu t’agradaria que et passés, si tu acceptaries que la teva dona tingués una relació o estigués enamorada també –o nómés- d’un altre, etc...
La segona pregunta és més fàcil de contestar que la primera: em reconec gelós i no m’agradaria que la meva dona s’enamorés o estès amb ningú més. De seguida m’afanyo a dir que penso que té tot el dret a fer-ho després de la vida que jo he dut i, a més, que aquesta gelosia partiria bàsicament d’un complex d’inferioritat, de pensar que qui trobés la meva dona seria millor que jo.
La primera pregunta – com estructurar ara i aquí un amor escampat en vàries parelles – se’m fa difícil de contestar. Suposo que cadascú, per allà on l’enfila i que, tants caps, tants barrets. Però si la segona o tercera relació es construeix en l’engany a la primera –que suposo que es el cas més freqüent- suposo que les peripècies per tal que el laberint funcionin deuen ser notables i cansades.
No sé si la millor solució no es quedar-se en el pre-amor, o l’amor platònic, en aquell moment anterior a la relació carnal en el que la persona estimada no només no té defectes, sinó que tampoc no et té prou confiança per fer-te saber els que et troba a tu.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
stargrida |
Una qüestió de conceptes
Monday, November 16th 2009, 1:27 PM
Jo penso que aquí s'estan confonent conceptes. Una cosa és estimar i l'altre és estar enamorat.
Estic segura que sí, que es pot estimar a més d'un home a la vegada. Però estimar a un home no vol dir perdre el dret a enamorar-se d'un altre.
Penso que l'estat d'enamorament és aliè a l'estimació (en un principi) i em costa creure que es pugui estar enamorat de més d'una persona a la vegada (si més no en el meu cas). L'enamorament és una química que pot sorgir del no res i anar in crecendo en un període molt curt de temps. És un estat d'excitació desorbitat barrejat amb desig desenfrenat que se'm fa difícil de pensar que es pugui sentir aquesta mateixa emoció per a dues persones al mateix moment. L'enamorament té data de caducitat, i sort n'hi ha, gaire temps podríem parar bojos.
Un cop passat l'enamorament, i en estat ja de més lucidesa, pots passar a interpretar els teus sentiments i adonar-te si estimes o no aquella persona de la qual has estat enamorat.
I evidentment aquesta nova estimació que ha sorgit no té res a veure amb l'estimació que tens cap a la teva parella, amb la qual ja vas viure l'estat d'enamorament en el seu moment. L'estimació pot perdurar, l'enamorament no.
Amb el temps pot sorgir un nou enamorament (de fet és un estat fantàstic, estressant... però fantàstic) i de cada enamorament en sorgeix o no un ésser estimat.
Res a veure amb l'estimació de parella, absolutament res a veure.
No perdem el nord, tan l'enamorament com l'estimació són sentiment que sorgeixen de dins, no penso que aquests sentiments els poguem governar , una altra cosa és que intentem d'obviar-los per no complicar-nos la vida… però això ja és una qüestió de decisió personal.
|
|
sarralenc |
INCREIBLE!!!!
Monday, November 16th 2009, 9:17 AM
Persi, m'has passat al devant!
Fa un parell de díes anava a escriurer un blog:
"Elucubracions sobre l'Amor, la Fidelitat i la LLibertat".
Ho vaig trobar massa complicat per explicar-me.
Tu tens més facilitat de paraula i domini del llenguatge,
i ho has fet molt be. Jo tinc els meus DUBTES.
Em sap greu opinar diferent de l'estimada cat; però
SENTO (no vull dir que tingui raó) el mateix que diu
en Persi.
Fa, molt temps, que jo, pensant o dialogant amb mi
mateix i amb tota sinceritat, em preguntava:
¿com és que diuen que només pots estimar a una dona?
Jo sento veritable i sincera estimació, no només per una,
ni dos, sino per varies.
És cert, quan pensava .... però ¿t'agradaría què
la dona què tu estimes, estimi també un altre?
em venía aquella sensació de GELOS!
I és com dieu vosaltres, una és la principal, les altres
són "complementaries".
Siguin el que siguin, però, jo crec què hom pot
estimar-les a totes, SENSE DEIXAR D'ESTIMAR
LA PRINCIPAL!
La part més "complicada" per mí, és el què diem,
els "gelos", la "fidelitat" dues coses diferentes però
molt entrelligades. Quan estimes a la segona, o tercera,
¿faltes a la FIDELITAT de la primera?
No la vull enganyar, però ¿la traiciones?
(la resposta general és SÍ!)
Si ella m'ho fes a mí, ¿m'agradaría?
(aquí la resposta és NO!)
Doncs!..... ho tenim difícil!
I si parlem de la "LLIBERTAT" que tan ens agrada.
Volem llibertat per nosaltres; i ¿què tal per els (o les)
altres?
També volem RESPECTE....
No és fàcil. Per això, no puc ser dogmàtic.
L'únic què em queda és alló de què....
NO SOM PERFECTES
i, com diuen què va dir Jesús.....
"qui estigui lliure de culpa què tiri la primera pedra"
|
|
cat |
erratica
Monday, November 16th 2009, 6:52 AM
Jo no he dit en cap moment que el bloc sigui només de sexe i evidentment el Persi i jo SEMPRE tenim opinions contradictories en tot.
Perdó.........una virtut estimar a dues persones a la vegada¿?¿? ho sento , no estic d´acord,peró respecto totes les opinions,encara que no les comparteixo.
Erratica,jo penso A,el Persi B i tu ABC.......... així és la vida..........varietat d´opinions.
Peró no m´imagino dins del meu cap limitat a una persona dient a dos que les estima,simplement una es complementa amb l´altra,és a dir,el que té una no té l´altra i a l´inrevés.
Aissssssssss res que millor creem un ser robótic amb tot el que ens agrada.
Cat petons.
|
|
erratica |
brillant!
Monday, November 16th 2009, 6:02 AM
Fa molt temps que no estic tant d’acord amb un dels teus escrits, de fet n’estic convençuda per pur empirisme que es pot estimar més d’una persona (home en el meu cas) a l’hora. Tot i que com quasi tots els comportament humans no cal que siguin generalitzables, i la influencia de l’educació rebuda, la situació personal o fins i tot l’edat poden modificar aquesta afirmació.
Si no fos com tu afirmes, seria prou trist que a les persones casades o amb parella se’ls mutilés la capacitat d’enamorar-se. Això sonarà transgressor i potser més si ho escriu una dona. Com si l’enamorament tingues data, en aquest cas, estat de caducitat.
Amb l’únic punt on no estic d’acord, és amb la teva gelosia unilateral, no es justa, ni que es basi amb una sensació de baixa autoestima... No trobo que es pugui relacionar directament el fet d’enamorar-se amb voler canviar de parella...
CAT, no es pot definir estimar, perquè la definició que faria el persi, potser no te res a veure amb la teva, el que si queda clar en el seu text es que no parla només de sexe. No estic d’acord que estimar dues persones a l’hora sigui un defecte... Potser és una virtut... coartar l’estimació si que seria un defecte no? No podem associar enamorament a pujada d’hormones seria massa simple
L’enamorament és un dels millors estats vitals que es poden patir....
|
|
cat |
ueeeeeeee!!!!!
Monday, November 16th 2009, 4:53 AM
Pepito grillo!!!! Primer de tot defineix estimar.
Jo personalment no crec que es pugui estimar a més dúna persona en el sentit que dius tú.Tots tenim defectes,això està clar,però forma part d´aquesta estimació,quan t´enamores normalment ja saps els defectes.
Però no entenc que tu no puguis soportar que la teva dona t´ho fes.
L´amor és un tot,no es pot dividir (no parlem de l´amor als fills).
Potser és que jo sóc menys visceral o massa nyonya,però l´amor és únic,una altra cosa és que parlis de enamorament momentani o pujada d´hormones masculines jejjeje (això tu no ho pots evitar)
En fí,jo crec en l´amor únic i sincer,ho sento,com sempre diferim en les coses.
Coiiiiiiiii NO FACIS EL QUE NO VULGUIS QUE ET FACIN A TU PERSI
Cat petons.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
