| |
UN PÒSTER DE LLUÍS COMPANYS
 diumenge 15/novembre/2009 - 06:09  452  1
Recordo a grans trets la meva cambra d’adolescent.
Llibres de Tolstoi, Jacint Verdaguer, Josep Pla i de Niezsche. La versió de l’Abadia de Montserrat de la Bíblia. TBos, el capitán trueno, Jabato, Roy Rogers i el Llanero Solitario. També Mortadelo y Filemón.
Els calaixos de la tauleta de nit plens de revistes més o menys porno, que de tant en tant el meu pare fullejave.
El capçal del meu llit la Mare de Déu i el Sant Crist i a la dreta del pare 3 pòsters: Francesc Macià, Lluís Companys i Lluís Maria Xirinacs. Llavors jo militava a les Joventuts d’Estat Català.
Un dia en que estava enfebrar la meva padrina – una de les germanes del meu pare- em va pujar a visitar i en veure el pòster del president Companys va tenir un atac de nervis, va baixar a la botiga, va agafar un ganivet llarg dels de tallar el pa i va esquinçar el pòster de Companys en uns quants trossos dient-me que semblava mentida que jo tingués el retrat d’aquell assassí a la paret de la meva cambra.
El que va venir després fou una fortíssima discussió entre el meu pare i la meva tia.
El meu pare abans de la guerra era d’ERC, però quan els de la CNT els hi van prendre el forn va anar a Burgos i es va passar al bàndol franquista. Els franquistes li van donar de premi ser un dels forners que feia el pa de l’ajuntament de Barcelona durant la dictadura però ell mai no va presumir de franquista, sinó de racista català i era precisament aquest catalanisme sortit de rosca –que jo crec que era hereu del carlisme- el que el feia sentir incòmode amb el règim. La meva tieta, en canvi, combregava amb el règim franquista al cent per cent i deia que ella era catalana al cent per cent i espanyola al mil per mil i anava, fins fa un parell d’anys, al Valle de los Caídos, a homenatgear Franco i José Antonoio
La discussió, però, no fou perquè Companys era el president de Catalunya i Franco l’havia afusellat sinó perquè el meu pare havia consentit que jo posés el pòster a la paret i ell considerava que la meva tia no era ningú per treure’l i encara menys per estripar-lo...
Avui he trobat a una capsa amb coses velles els bocins d’aquell pòster. Avui jo no penjaria un pòster de Lluís Companys de cap paret de casa, perquè crec que, malgrat que fou un home honrat i un màrtir, fou un mal governant. També és cert que visqué un moment dificilíssim i que, a diferència de Macià, de Cambó o de Pujol, mai no fou un líder. Però va armar els malfactors i això va tenir com a conseqüència que les classes mitjanes d’aquest país apostessin per Franco.
Potser si n’hagués de penjar algun penjaria el de Prat de la Riba i el del Noi del Sucre, en Salvador Seguí.
Però no.
Les parets de casa ara estan plenes de paisatges, de retrats d’animals i de fotos familiars. Què han fet els polítics amb l’il.lusió que moltíssims catalans teníem ara fa 30 anys?
|
Contactes
Registra´t
