|
DETINGUTS I ENMANILLATS PER LA TELE
dissabte 14/novembre/2009 - 03:45 457 2
Els que ens dediquem a l’apassionant món del dret sabem que, primer, el dret no és cap ciència i, segon, que la seguretat jurÃdica no existeix. Vol dir que fets semblants o fins i tot quasi idèntics tenen conseqüències jurÃdiques diferents segons el jutge o tribunal que interpreta la norma.
Darrerament s’estan fent molts escarafalls perquè s’ha vist a la televisió els detinguts del cas Pretòria emmanillats i recollit les seves coses en bosses d’escombraries. El mateix tracte han rebut milers de detinguts que han entrat en presó provisional. En canvi en Millet –que ha confessat el seu delicte- ni ha sortit emmanillat, ni se li ha decretat presó provisional, ni se li ha decretat cap fiança.
Jo entenc que la clau de volta que ha de servir per interpretar totes i cadascuna d’aquestes situacions és la presumpció de innocència. Ningú no ha de ser considerat i tractat com a culpable fins que una sentència ferma aixà ho declari. I el segon principi és que, en cas de que es decreti presó provisional, aquesta ha de ser el menys nociva possible pel detingut provisional que continua sent innocent fins que no es demostri el contrari.. .
Si hi ha motius o no per a decretar la presó condicional dels detinguts del cas Pretòria només ho sap el magistrat Garzón i, en aquest sentit, la seva decisió és tan respectable com la de la llibertat provisional del cas Millet ( a la que els fiscals, com a gremi, van plantar cara, pressionant el jutge d’una manera totalment fora de lloc ). Valorar el risc de fuga i de destrucció de proves és una tasca del jutge instructor i si les parts personades al plet no hi estan d’acord poden recórrer davant l’audiència.
El tema que es debat, a més, ara és que prohoms de la polÃtica catalana hagin s’hagin hagut de veure emmanillats per televisió. La majoria dels mitjans de comunicació n’han fet escarafalls, aixà com el Tribunal Superior de JustÃcia i el president de l’Audiència Nacional ( espanyola, que aquà no en tenim ). Es clar que també hi ha hagut gent com el president de Cantà bria que ha dit que li semblava magnÃfic que els xorisos fossin exposats a la vergonya pública i que la majoria de la ciutadania – diu una enquesta publicada per un mitjà de comunicació- està d’acord a que es vegin aquestes imatges tan humiliants.
La primera cosa que s’hauria de destacar d’aquest debat és la hipocresia i la tendència a la desigualtat que tenim tots plegats: com és que quan hi ha hagut altres detinguts no tant coneguts ningú no ha dit res i ara que s’ha detingut alts cà rrecs i els alt cà rrecs es fot el crit al cel? Es evident que el tracte ha de ser el mateix per a tothom i el que no pot ser és que el més humil, el que menys possibilitats té per tal de defensar-se, no rebi l’ajut ni dels mitjans, ni de les institucions. Això és sembla un escà ndol. Al cab i a la fi, la vergonya deu estar proporcionalment repartida a la confiança que tenia cada detingut, no?
La segona cosa es que jo crec que la vergonya pública no està prevista al Codi Penal i, per tant, cap jutge no té la potestat d’imposar-la com a pena. Però si la tingués, sembla lògic que s’hagués d’esperar a que els imputats – que de moment només són imputats- fossin declarats culpables. O sigui que ens trobem en una situació de clara extralimitació del jutge en la que imposa una pena no prevista en un moment no previst perquè els detinguts continuen sent innocents.
Les declaracions d’uns i d’altres sobre aquests temes em fan pensar que a la gent li cal una mÃnima formació jurÃdica per a poder opinar. Molta gent pensa que tota aquesta gent ja ha estat jutjada i que per això està bé que vagi a la presó. De fet, ni tan sols Millet ha estat jutjat, i podria ser –encara que és molt improbable- que es demostrés que ell és innocent de tota la trama del Palau i que s’ha declarat culpable per no perjudicar a un familiar o a qui sigui.
Després hi ha els militants dels partits polÃtics que, per culpa de l’estratègia dels seus lÃders, confonen els processos judicials amb un partit de futbol i van amb el seu equip i els seus jugadors a mort facin el que facin. Aquests haurien de fer una profunda reflexió sobre què vol dir milità ncia polÃtica, sobre què vol dir estimar un paÃs i crec que, per poc que pensin, s’adonaran que més val un adversari polÃtic honrat que no pas un company de partit corrupte i, en aquest sentit, que una de les tasques que ens haurÃem d’imposar els que militem és intentar desterrar de les nostres files els corruptes i no a voler convèncer tothom que la tifa dels altres encara fot molta més pudor...
Ah, i una cosa més, des d’un punt de vista únicament jurÃdic, i amb les dades que han fet circular aquests dies els mitjans de comunicació, tinc la sensació que aixà com Millet és culpable, Prenafeta i Alavedra són innocents perquè cobrar comissions per la intermediació és una activitat perfectament definida al codi mercantil. En tot cas, la fiscalia o Garzón hauria d'haver deixat molt més clar a la seva interlocutòiria de pressó provisional de què se'ls acusa exactament.
|