| |
QUI TÉ REALMENT UNA LIMITACIÓ, ELLA O JO??
 divendres 13/novembre/2009 - 05:01  1600  5
Aquest matí quan feia uns encàrrecs i caminava pel carrer he vist de lluny una senyora invident. Aquella senyora a qui li posen el semàfor per a invidents només quan vénen eleccions. I només el de davant de l'ajuntament només, no us penseu que els de tot el poble. Suposo que és una mena de xantatge per associació, per associació amb el govern del moment, tan considerat.
Total que després me l'he trobat a la vorera, una vorera estreta, com les de tot el casc antic. Per tant, he baixat de la vorera per no entorpir-la i he fet una mica més de soroll amb les sabates perquè em sentís venir i s'orientés.
Total que les meves sabates, sabates d'aquestes de dona divorciada, que decideix canviar una mica, posar-se un taló que no s'havia posat mai, d'aquestes de "pisando fuerte" davant les adversitats. (per cert, no tantes, de fet). Com deia, que me'n vaig per la parra, les sabates m'han portat a la fruiteria, a veure al Pepe, que és com de la família i que s'estima al meu fill i sempre li diu alguna cosa, o al revés (el meu fill és xerraire com ell sol, no sé d'on ho ha tret!). Total que al cap d'uns minutets arriba la senyora, diu un bon dia més fort del normal, suposo que per fer-se notar i esperant que la gent tingui consideració amb ella per evitar algun estrall.
Que fort, hem fet el mateix camí i arriba ara. Ha trigat més que jo per fer el mateix camí. Això ja m'ha impressionat. El bon dia m'ha sobtat. I després el més fort: com m'agrada a mi veure la fruita i la verdura, els colors, les olors, veure què arriba de temporada i compar-n'hi al nen perquè vagi coneixent les varietats que ens ofereix la natura.
I després estar 5 minuts, cabrejada de com em falla la memòria cada dia més, perquè no recordo que és allò que abans sabia com es deia i ara ja no. Òstia! Fonoll, és fonoll!
I com sóc jo de punyetera, que el Pepe ja fa anys que em deixa agafar a mi el gènere tot i que té un cartellet (crec que ara ja no, per cert) que diu: no toqueu el gènere si us plau. És el que té ser veïna i clienta de fa 10 anys.
O sigui que aquesta dona no es pot permetre ser punyetera veient el gènere. No pot disfrutar com jo disfruto quan compro. Almenys, si també té problemes s'haurà estalviat de diferenciar una coliflor d'un bròquil, tan difícil per una. Per sort gaudirà menjant-s'ho.
Total: que el primer contacte amb la senyora, que ha quedat en un pur gest de civisme, això encara es conserva al meu poble, ha acabat amb un impacte emocional important en mi.
Em direu que aprenen a aguditzar els altres sentits i que poden arribar a sentir coses que nosaltres no sentim. No us ho discuteixo. Però nosaltres també podem aprendre si volem a aguditzar aquests sentits, cosa que dubto que ella pugui fer amb la seva dificultat de visió.
I jo preocupada perquè avui feia mala cara i després tot el poble n'aniria ple amb comentaris tipus: "li deu passar alguna cosa pobre nana". O: com que es va divorciar ... (O déu meu quina desgràcia!) Preocupada per no fer goig, perquè ja tinc 36 anys i m'haig de començar a cuidar.
Tot i que suposo que també és una preocupació lícita, pensant-ho bé, com moltes d'altres que dec tenir. Suposo que en funció dels problemes que tenim, ens preocupem. Total que, pels que ja m'aneu coneixent, sabreu que tinc preocupacions menys banals que ser agradable a la vista quan surto al carrer (una és presumida). Ara seria massa abusar de la vostra confiança i explicar-les.
Espero que la senyora no sigui d'aquestes que es preocupen amb facilitat perquè no crec que li sigui bo per superar la seva limitació visual. Potser és d'aquelles que no sé qui de vosaltres explicava en un article, d'aquestes persones que són precisament les que encaren millor els problemes, les que diuen que són felices quan surten de la consulta del metge, i les que ténen més empenta. Tan de bo sigui així.
La felicito perquè jo no sé si sent invident sortiria al carrer. I vostè ho ha fet i de bon matí i potser només per gust, no com jo, per complir obligacions. Una lliçó, si senyor.
Senyora que tingui un bon dia. La propera vegada que la vegi intentaré iniciar conversa amb vostè, no defugir del seu problema i veure la persona que és.
I després li explicaré tot al meu fill.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
