| |
Per l'Odisseu de l'Andrea - Mereixes el teu castig (II)
 dissabte 8/març/2008 - 03:28  1078  1
Vine. Entra en rel meu mon. Un mon en el que només existeix el plaer. Estira't en aquest jaç, on la seda acaricïiel teu cos nu.
T'enmanillo de mans i peus. Acaricio tots els racons del teu imperfecte cos amb la meva llarga melena.
Repto pel teu cos fins al teu membre. El petonejo. El llepo. El xuclo. I quan es posa dur com una pedra el mossego; fen-te cridar més de plaer que de dolor.
Et cavalgo, pero no et deixo que en penetris encara no t'ho mereixes. Em desprenc de tota la roba innecesaria. Em quedo amb les saates de tacó d'agulla, un petit tanga i uns sostenidors que no donen per aguantar els meus voluminosos pits. T'esgarrapo el cos, deixo que les meves ungles penetrin en la carn de les teves natges.
Vull seguir jugant! Et trec les manilles, perque puguis tocar el meu cos; la meva suau pell i mossegar els meus carnosos llabis. Para!
Em desprenc dels teus forts braços. M'aixeco d'aquest jaç de pecat i sec en front teu, ben oberta de cames, perque puguis veure el meu sexe, que encara no et mereixes.
Crido a la Casta que entra timidament i s'estira entre nosaltres. Vull que la penetris, que li facis sentir el vigor del teu membre. Pero els teus ulls no la miren, s'han quedat fixes en els meus.
La poses de quatre potes i la penetres fent que cridi i que et demani clemencia. Amb un braç l'aguantes fortament per la cintura. Amb la ma l'agafes del cabell; pero no pots apartar la mirada dels meus ulls.
Jo començo a masturbar-me.
Tires a la Casta als meus peus i la tornes a penetrar mentre jo us observo.
La llet surt del teu membre esquitxant el terra i les meves sabates que netejes amb la llengua mentre acaricies les meves llargues cames.
La teva llengua entremaliada repta temptativa fins el meu sexe. T'empenyo lluny d'ell. Ja t'he dit que no te'l mereixes encara.
Andrea
|
Contactes
Registra´t
