|
tres dolors
dijous 12/novembre/2009 - 07:07 916 3
L'infant
Dorm, fill meu, que la nit és molt negre i duu, entre ombres, dimonis surats..
Dorm, fill meu, que en les hores de fosca, si fas nonetas, els àngels vindran!
Dorm, i no moguis les cametas inquiet, fent que rellisqui la roba del llit,
que està la mare ja prou enrumada, tu mateix. Tens ranera al pit.
Xucla i no ploris, que els nens que no ploren, creixen i pugen fent cara al cel...
Dorm rebequet que la nit es llarga i l'alcoveta es omple de gel.
La mare caiguda de son, no s'aguanta, mes ai! que ella es mare... Be prou que podrà! i gelant-se, passeja, cantant cançonetes, per veure si el nen,a la fi s'adorm.
I el nen s'adorm i la mare s'acotxa, i el nen, rondinant, vol joguines i llum....
i la mare, exhaurida, plorant, juga i canta..........
El noi
D'on vens tan estripallat que fa por sols de mirar-te,am un ull de color fum, i el nas de color escarlata, la galta que ten fa dos i els llavis que ten fan quatre?
i demà la comunió i deu que et vol sense tares!
Veste'n corrent cap el llit sense que et veigi ton pare...
On vas tan desmanegat! deix que et renti la cara que veuré els nanyos que tens si
son de gaire importància......
Aquest xiribec del front, set curara am un xic d'arnica, la tarota que s'hainflat, am aigueta oxigenada, la glicerina, als llavis els traurà la foguerada...
Verge santa, quin xicot m'heu donat, més males-manyes que fa pinyes am tothom i que sempre el descalabren!
No a sigut fent pinyes, sinó un cotxe que passava que a l'acera s'ha arrimat i una
mica mes i em mata!
Ai fillet meu del meu cor! I no a sigut en baralles?
Ai, matvinatge de cotxer, que m'ha deixat el fill igual que pot de farmàcia....
i jo fent mals pensament del xirroquet de casa!
Verge santa del remei, veniu un instant si us vaga, toqueu-me el fill amb les mans que són mdicina santa, que demà puga sortir sense cap blau ni cap manca
que fa la comunió.
I Déu me'l vol sense tares!
L'home
Amb aquella et vols casar?
fill meu no se que li trobes!
Que els seus pensaments i els meus s'assemblen que més no poden,
Que si a mi m'agrada el blau, a ella el blau la te boja,
que si ella vol el vermell, a mi el vermell em trastoca...
que el amor vol altres probes, si no es amor-passatemps del que vol sols hores bones!
veis si sap ben cosir i sorgir be les robes.
Si sap cuinar i l'alegria que dóna menjar un plat al seu punt per humil que sia i pobre.
Ves si sabrà cria els fills, si sabrà cuidar de l'home si de casada serà polida.
Ai mare! Bons són el consells quant am el cor s'aparionen...
Digueu a l'enamorat a quina hora reflexiona, que aquella hora faré les reflexions que em pertoquen.
Digueu-me si es a les sis, digueu-me si es a les dotze, que no se quina es l'hora del seny, quant toca per l'amor jove..
Ves i casa't tabalot, que ta mare no s'opose,que no pensa en lliga vent, ni en pensaments tancar portes.
ves casa't en nom de Déu, ves casa't enhorabona....
vint-i-cinc anys t'he tingut, que ara et tingui un altre dona...
I si Déu em dóna un net, porta'l a la meva alcova, que jo ja sé el que són fills quan a la nit no fan nones!
per les mares.
|