| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Els homes del meu present
 dijous 12/novembre/2009 - 09:49  725  24
La sèrie de "sopant amb la dona del futur" m'ha fet reflexionar sobre un concepte mes proper. Els homes del meu present..... no patiu, aquest només te un capitol... ;)
L’home pare: És antic, intenta entendre’m, de fet ho intenta des que vaig néixer, no ha tingut la filla que hauria volgut, però se que a la seva manera m’estima. És sobri i seriós, mai aconsella si no li demanes, d’ell vaig aprendre el fes i deixa fer, que m’ha servit fins ara. Tot i que mai n’ostenta, se que és allà per quan el necessiti, mentre, ell fa la seva vida i jo la meva, sense massa interferències.
L’home: és meravellós, una persona fantàstica, un pare total i un professional eficient, és el millor company de viatge que es podria trobar. Te un punt de despistat que moltes vegades el fa encantador i d’altres prou odiós, és dominant i possessiu, no és perfecte i això el fa real.
L’home petit: és un nen tranquil, és sa, i intel•ligent, dolç i carinyós, molt espavilat i juganer, independent i amb inquietuds. Té tota una vida per davant, per fer-se l’home del futur i només s’espera d’ell que sigui feliç
L’home amic I: és gai, es l’amic ideal d’una dona, te la visió masculina de la vida i es relaciona amb tu amb la sensibilitat femenina. T’entén i et detesta a l’hora, t’estima i no cal que pateixis mai perquè per més intensa que sigui l’amistat mai es perdrà ni es transformarà a res mes que a més amistat
L’home amic II: el canalla de la colla d’amics, amb el que hi ha una complicitat extraordinària potser perquè jo soc quasi tant canalla com ell. Sempre te una frase amable i no dubte a dir les coses per el seu nom, la seva sinceritat és demolidora i normalment s’agreix, es l’amic que em cuida i em mima, m’aconsella i es preocupa per el meu dia a dia.
L’home inclassificable: un amant esdevingut amic, mai va ser un amant convencional i tampoc és un amic convencional, la convencioanlitat no és la seva norma. Potser el més distant però el més imprescindible dels amics. Vol ser sincer, tot i que de vegades deixa de ser-ho per no fer mal, se que m’estima, fins i tot de vegades penso que més del que voldria. Em fa sentir bé. No compartim entorn i això fa que amb ell em senti molt lliure, lluny de totes les normes i marcs. Ens assemblem molt i a l’hora som completament diferents. Cada dia compartim converses i rialles. I tot i que em fa enfadar, l’estimo com és.
L’altre home : no té un perfil concret, de vegades existeix i de vegades no. Depèn del meu estat vital. Quan ha existit ha estat com el complement de la oració, no sempre necessari però que omple un espai. És al que més se li exigeix, i ha de tenir les característiques que manquen als altres.
I el que m’agrada més de tot, es que els puc estimar a tots, cadascú en la seva mesura i a la meva manera, però l’estimació és un fet incommensurable i que moltes vegades restringim per convencionalismes i no cal.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
Athenea,
Friday, November 13th 2009, 8:13 AM
estàs millor de la Grip A? Així ho espero.
Quan parles d’intocables et refereixes a mi o als de la Índia? Pq jo sóc tocable per qui em dóna la gana, i no m’agraden les jerarquies, ni intraespècies.
Sents que el Cètic està fuetejant el Cavall i que si ho està fent és pel que em va dir aquest últim?
Em sembla que juguen, i sinó juguessin són prou grandets per decidir on s’aturen... O no creus que els homes tinguin capacitats pròpies i els ha de sortir a defensar un tipus de pseudo-maternitat posa-pau entre germans? Potser no hi ha instint reproductor però sí maternal quan es tracta els homes adults com a nens i no com a iguals? Potser una psicòloga col·legiada ens donaria alguna resposta interessant.
Jo el que et puc dir és que no em sento atacada pel Cavall, ell només expressa el que sent llegint-me i jo només expresso el que sento llegint-lo, i com som dues persones que ens tenim interès zero i que no interactuarem mai per a res, no passem de ser sensacions de negre sobre blanc. Per tant, tancant pantalles deixem d’existir l’un per l’altre, com tanta gent no existeix per a nosaltres a la resta del planeta. Talment com si fóssim morts.
Que tinguis un bon dia i no et preocupis tant pels nens, que ja s’han fet grans o se’n faran sino tenen la mama impedint que prenguin mal o volin en saltar del niu.
Erràtica, on dius que em va defensar en Cètic? No ho he llegit així, i si ho ha fet li hauré de donar les gràcies ;)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
