| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
LA HUMANITAT COM A PLAGA D'UN PLANETA ABOCAT A LA DESTRUCCIÓ
 dimecres 11/novembre/2009 - 02:02  614  13
Fa temps vaig llegir el bloc d’una amiga que deia que el que havíem de fer les persones si volíem salvar el planeta era no tenir fills. Ella mateixa ja demanava excuses d’entrada perquè sabia que la majoria dels que la llegíssim no compartiríem les seves idees.
Fa menys temps vaig llegir a un llibre que per tal que la població humana fos proporcionada a la resta dels éssers vius en tot el planeta hi hauria d’haver-hi aproximadament un milió de persones.
Un milió de persones és aproximadament la població humana que hi havia a la terra cent mil anys abans de Jesucrist. A l’any 1 – es a dir, a l’època de l’emperador Tiberi- la població humana era de dos-cents milions. A l’any 1000 – quan segons una colla de teòlegs s’havia d’acabar el món – els humans eren 310 milions. A l’any 2.000 la població humana era d’uns sis milions i actualment se’n va cap els 7.000 milions.
Santa wilkipédia ens fa saber que el creixement poblacional humà en el periode que va des del 1950 fins el 2000 fou aproximadament el 130%, més del doble que el del període 1900 a 1950.
Ara imaginem-nos que l’home, en comptes de ser un ésser intel•ligent, fos un animal innocu, un animal que es dediqués a menjar vegetals, reproduir-se i morir.
Fins i tot així, si el seu creixement continués tal com va es faria insostenible, es a dir, hi hauria un moment en el que simplement no hi hauria prou aliment per a l’espècie. Se suposa que en una situació així va néixer la guerra que solucionava dos problemes: primer, aconseguia el menjar que tenien els uns i, segon, feia que aquests uns desapareguessin amb la qual cosa, fins que la població no tornés a créixer, no caldria una altra guerra.
En la situació de creixement poblacional sortit de rosca en el que ens trobem és una obvietat que la guerra és una necessitat de primer ordre si no es vol que la població continuï creixent fins a l’infinit i els recursos naturals siguin cada vegada mes escassos. Desgraciadament per a l’espècie, però, sembla que el pacifisme cada vegada té més adeptes i, per tant, que cavalquem com un cavall desbocat cap a l’abisme.
Ara bé: si a més tenim en conte que la nostra intel•ligència ha servit per empastifar rius, mars, boscos, selves, cels; per exhaurir espècies animals, etc...la situació sembla que s’accelera i es torna irreversible.
Hom arriba a la conclusió estranya que només una gran hecatombe podria salvar al món, que una guerra, un diluvi, un terratrèmol o el que sigui tornès el rellotge a zero i tot plegat tornès a començar.
Val a dir que la història natural ens explica que aquesta situació ja s’ha donat diverses vegades, o sigui que la necessitat del planeta de fer nét de tant en tant es objectivable.
D’altra banda, i entrant en contradicció amb mi mateix, penso que la desaparició d’espècies no té cap mena d’importància. Al final les espècies més fortes – que tal i com jo ho veig són els insectes- sempre sobreviuen i les febles desapareixen. La vida natural no és un ball meravellós sinó una terrible batalla campal per l’aliment, la reproducció i la supervivència. Vas a un bosc, a un mar, a un riu o a una selva i tothom es vol menjar i reproduir-se. L’única moral es la de la supervivència.
I més enllà d’això sabem que aquest planeta un dia o altre esclatarà i les seves partícules volaran amunt i avall per l’univers i tot el que ha passat aquí ni tant sols serà història, no serà res de res.
Al final, doncs, sembla que l’home no fa altra cosa que el que fan la resta dels éssers vius i, també, que fem el que fem, puix que el món ha de desaparèixer i sembla que la batalla està perduda, potser no cal capficar-s’hi gaire, no?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
i afegiria, Cètic...
Thursday, November 12th 2009, 11:18 AM
... una vegada vaig assistir a una xerrada del Jorge Wagensberg (un dels divulgadors que més entenc juntament amb el Punset) i va parlar d’una lectura no especista de la teoria de l’evolució de les espècies de Darwin, que et fa veure que parla més de la col·laboració intra i inter-espècies que de la competició per a sobreviure.
Però, és clar, vam adaptar la lectura a les nostres necessitats com a espècie dominadora, i per això sempre més s’ha recalcat la supervivència i evolució equiparant-la amb la lluita entre forts i dèbils i entre espècies a través de jerarquies. I aquest pensament es fa servir per a tot, sobretot per a mantenir les desigualtats i el poder. Oblidant del tot que, per exemple, sense abelles polinitzadores, ens morirem tots de gana per més tecnològics i "superiors" que siguem o ens sentim respecte a elles...
;)
|
|
Vegana |
Conrad
Thursday, November 12th 2009, 5:29 AM
D’acord amb el teu raonament sobre el consumisme i el capitalisme i el malbaratament i la contaminació, però controlar la població és una necessitat per no arrasar com a plaga amb el planeta ja que no estem sols.
D’altra banda, més de 200 milions de dones del tercer món voldrien controlar la seva natalitat però no poden perquè no tenen accés als mètodes contraceptius. D’això se’n deriven, aprox, uns 76 milions d’embarassos involuntaris l’any només allà.
Es calcula que, de seguir a aquest ritme, l’any 2050 hi haurà 9 mil milions d’humans sobre el planeta, i més del 90% del creixement serà de països del tercer món. Al primer món la natalitat es manté o baixa (només a NY aquest any s’han fet un 48% més de vasectomies).
Ara potser es farà cas a les dones del 3r món. No per la sida, no pq morin de part, no pq vulguin elles controlar la seva natalitat, sino pq ho voldrem des del primer món.
Segons els estudis econòmics de cada 7 euros destinats a la planificació familiar es reduiria en més d’una tona l’emissió global de diòxid de carboni a l’atmosfera, sempre tenint en compte que un ciutadà del primer món consumeix 32 vegades més energia i matèries primeres que un de Libèria... i un nen del primer món emet 5,7 vegades més CO2 que els seus pares...
Això per no parlar dels conflictes i guerres per no poder accedir als recursos naturals i que això s’agreujarà si no fem un control de la població humana, protegim i restaurem el sol cultivable, els boscos i la biodiversitat del planeta.
Al Darfur, ja ho saben i els ossos polars àrtics també.
No és que odiem els humans, és que veiem que no som només els humans els que estem compartint planeta, però sí que semblem els únics amb capacitat per destruir la vida amb el nostre egoisme i excessos.
;)
|
|
Conrad |
No ens equivoquem
Wednesday, November 11th 2009, 1:51 PM
El problema no és la sobrepoblació. Diuen que el planeta podria donar de menjar a més de 20.000 milions de persones.
El problema, és el sobre consum,la riquesa, el capitalisme, i la sobre contaminació. Aqui radica el problema.
Per possar una dada. Els EUA representen casi el 5% de la població mundial (son 300 milions davant dels 7.000 totals), i contaminen gaireb el 33% del total. Aqui radica el problema. Ara ens volen fer pariticipets a tots, i aqui s'explica el cabreig dels paisos emergents que ara just comencen a contaminar. Lo curios del tema es que precisament tindrien de ser els EUA qui tiresin del carro per arreglar aquest greu problema natural. En comptes d'aixo son dels que posen més trabes. Curios, molt curios!. No tenen vergonya.
Son dels que menys volen canviar. Pero si no es fa res, un dia tindrem de canviar tots plegats obligats. De moment, crec que a llarg termini aquest sistema basat en el capital, en el consum i com ultim terme basat en contaminar, es tindra de redreçar. Crec que si ara no es fa res, arribara un dia que entrarem en una mena de RACIONAMENT vital. Aleshores, estarà mal vist ser ric, ser més consumidor, ser mes contaminador que els demes, ja que el problema el pagarem tots per igual.
Espero que aquestes reflexions que fa temps em volten pel cap, no esdevingui.
|
|
rdk |
si q si
Wednesday, November 11th 2009, 11:20 AM
cetic, wunissimaaa la frase de la loteria.
Jo crec q aprenem a osties, i com q fa temps he perdut la confiança en la majoria dels humans, no dubtu d'un fi molt patidor per nosaltres, i no em sap greu per mi ni per tots els prededors humans d'aquest planeta, nomes em fot pels q no tenin cap culpa, ja s'estan menjant al marron.
Res, el q s'ha de fer ja ho sabem, i si no ho fem, ons all i aigua.
Potser alguna "rata" humana, rata en el sentit de bixus adaptatius, s'en surt i amb unes generacions mes podrem rematar la feina.
|
|
Vegana |
Apreciacions amb “apreci”
Wednesday, November 11th 2009, 3:57 AM
fa poc ha sortit l’Stern dient que l’única solució per evitar el canvi climàtic és fer un planeta vegetarià. L’aliment “verd” que serveix per alimentar els animals que són transformats en menjar és suficient per alimentar els gairebé 7.000.000.000 persones que serem ben aviat (i tenint en compte que fa 40 anys érem la meitat!!!).
Hauries d’haver vist els comments a la notícia: feien por per egoistes, egocèntrics, especistes i idiotitzats. Em fa pensar que el planeta no està en perill pel canvi climàtic (que de fet no ho està, només els individus que hi som) i que el que realment perilla és l’evolució i supervivència de la nostra espècie.
Fa menys ha sorgit una altra proposta per evitar el canvi climàtic i l’autodestrucció humana: control de natalitat de la població humana ja que la línia de creixement humana és inversament proporcional a la línia d’extinció d’altres individus no humans.
Hauries d’haver vist els comments a la notícia (no sé si eren els mateixos que havien comentat la de l’Stern, però la sensació que donaven era la mateixa).
Ahir se’m va agregar un paio al Facebook que diu en el seu estatus: "La humanitat és el càncer de la Terra". Cosa que la gent del moviment per l’extinció humana voluntària argumenta amb comparacions amb el càncer de forma molt clara i divertida. Realment ens comportem com a espècie tal i com es comporta un càncer en un organisme. Potser és la nostra programació per a morir d’èxit tal com fa un càncer quan no es tracta a temps en el que es mata l’hoste que l’alimenta.
Potser no cal capficar-se gaire en res per les properes generacions, potser només per la més propera, la de les vostres filles, tot i que veien les resolucions dels polítics sobre el clima i les reaccions de la gent quan ha de moure el cul o aportar algun canvi individual, em sembla que no arribem a ni aquesta, però pensar a curt termini és una característica que ens defineix i com he après gràcies al Tragi, i com diria en Tito Palangana: tot va com va pq som com som.
Com diu el Richard Leakey, el famós paleontòleg. “Potser l’espècie humana no és més que un espantós error biològic que s’ha desenvolupat fins a traspassar un punt en que ja no pot prosperar en harmonia amb ella mateixa ni amb el món que l’envolta”.
Nosaltres som l’única espècie que no sap conviure i que mata, cada vint segons, a un dels seus congèneres. Imagina a quants dels altres matem per satisfer els nostres interessos si no ens sap greu auto-matar-nos cada 20 segons, i el poc interès que ens desperta pensar i evitar la destrucció dels ecosistemes que ens sustenten a totes.
El que està clar és que morirem d'èxit.
Un èxit idiota, és clar, però un èxit.
;)
|
|
erratica |
fins i tot
Wednesday, November 11th 2009, 2:26 AM
en aquesta vida tant apartada del que seria el natural, en aquesta vida tant articificiosa de l'especie humana, penso que el principi d'autoregulació de la natura hi actuarà.
No serà una plaga biblica com les que apuntes tu ara ( que la religió et pot, ja t'he anat llegint) si no serà senzillament a partir d'un dels pobladors més eficaços del planeta, els microorganismes. Tu apuntaves als insectes, i si es cert, les cucamolles ( cucaratxes) van sobreviure a la última gran extinció, però també ho van fer els petits mamifers dels quals en som evolució.... El gran regne dominant és sens dubte el de les moneres (bacteris), aquest ténen un metabolisme i uns rangs d'habitat tant amplis que van sobrats. Els virus no estan inclosos en aquest regne, de fet en cap, perquè no es consideren ésser vius, si no viscuts, paràsits obligats, però tot i aquestes consideracions formen juntament amb els bacteris el grup dominador en un futur..... en tenim alguns exemples ja ara, oncovirus, sida....
El que no podem és fusionar la idea de planeta amb la idea d'humans, si els humans despareixem el planeta no... per tant no cal dir la fi del planeta o la destrucció del planeta, penso que el planeta una vegada desapareguts els humans guanyaria en velocitat de recuperació i reequilibri.
Sempre dic als meus alumnes que l'especie humana vulnera un dels principis principals com a espècie que és l'autoconservació i que passarà als anals de la història natural com l'especie que es va autodestruir....
Parlaria hores i hores d'evolució i ecologia ( ecologisme tb, que no és el cas) es que a mi aquest temes em motiven.... ( perdó pel rollassu :P)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
