| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
CARITAT I SERMONETS
 dilluns 9/novembre/2009 - 04:01  466  10
Jo crec que, quan ens morim, en cas de que existeixi una altra vida i existeixin el que els catòlics anomenen cel, infern i purgatori, tots anirem al purgatori. N’hi haurà alguns que amb un parell d’hores ja hauran enllestit la feina i se’n podran anar al cel, n’hi haurà d’altres que hauran d’estar-s’hi molt de temps perquè n’hauran fet de l’alçada d’un campanar i la gran majoria, que som fins i tot mediocres a l’hora de pecar, ens hi estarem una temporadeta per tal de poder-nos redimir com Déu mana.
Una de les coses que jo no faig quasi mai és donar caritat. Curiosament només ho faig a missa –que és al darrer lloc que crec que s’hauria de fer- perquè la dona m’ho mana i perquè quan passen la safata se suposa que has de donar alguna cosa. Però si jo visqués sol no aniria a missa i si anés a missa no donaria caritat o sigui que no crec que la meva almoina eclesià stica computi gaire.
Pel que fa a donar diners als captaires, no en dono mai. Primer, perquè considero que ja pago impostos per a que aquesta gent tingui uns serveis mÃnims i, segon, perquè ni sé si els necessiten realment, ni sé si en faran un bon us ( segons els meu discutible criteri, està clar ).
Ara bé: el que no em sembla correcte és donar-li deu cèntims a un indigent i pensar que això et dóna el dret de fer-li un gran discurs sobre el que ha de fer i el que ha de deixar de fer amb aquests diners, sobre el que hagués hagut de fer per tal de no trobar-se en la situació en que es troba, sobre si hauria d’anar més net i polit, etc...
A veure: a aquesta gent o els hi dones els diners – i si els hi dones diners, mira de no caure en la ridiculesa de donar-els-hi deu cèntims- o no els hi dones els diners. I si els hi dones els diners, els dones per ben donats i punt. Déu ja t’ho tindrà en compte al purgatori a l’hora de sumar i restar. Ara, no caiguis en el pecat de la supèrbia, que és el pitjor pecat de tots i més en una situació com aquesta en que hi ha un abús d’una persona feble i una actuació repugnament covarda.
Si dones diners, els dones amb elegà ncia, sense esperar res a canvi – a banda que et descomptin punts negatius al purgatori o de considerar-te bona persona – i no fots mal de cap a ningú. Perquè si fots un sermonet totalment fora de lloc a l’indigent el que realment el que fas és pagar-lo per la paciència que està obligat a tenir amb tu, ja que, si pogués tenir una actitud digna, saps perfectament que t’engegaria allà on et mereixes estar. A la merda, evidentment.,
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Jetfire |
respecte a la caritat,
Tuesday, November 10th 2009, 1:39 AM
una vegada vaig estar parlant amb un pobre que viu al carrer, i em va dir que hi ha de tot, que hi ha gent que farà bon ús dels diners i d'altres, no, pero que no es poden distingir, vam estar parlant llargament, pero ja va ser molts anys i no recordo tota la conversa, pero m'enrecordo del final:
- Bueno, te dejo que me tengo que ir a trabajar.
- ¿Trabajar? ¿Dónde?
- En la puerta de la iglesia.
Es a dir, l'home éra més o menys feliç, pero li era més cómode anar a demanar que buscar feina.
Per això no dóno diners, tot i que tinguin una vida molt dura, no voler lluitar per canviar-la, és molt trist.
Per acabar, recordo que tenÃa una parella, ja fa molts anys, que, quan anà vem al poble, anà vem a missa, era un poble molt petit (300 hab.), no fós cas que sortirem a la portada del "Daily News". Em divertÃa (i em diverteix) ser transgressor i m'hagués agradat no anar-hi, a veure qué passava. De fet, ara no hi anirÃa a menys que la meva (hipotética) parella ho volgués molt molt, perque considero que, per no sentir el que estigui fent, no val la pena fer-ho, només ho farÃa per ella i per respecte als que m'envoltin.
|
|
sulkygirl |
*****
Monday, November 9th 2009, 4:31 AM
Considero la caritat, en la majoria dels casos, com a quelcom negatiu. Estableix, com tu assenyales, una relació de superior-inferior entre el qui la dona i qui la rep i crec que és un gest en el qual qui otorga la caritat reafirma la seva superioritat (si més no s'ho pensa), i qui la rep generalment ni sol·luciona el problema d'arrel ni troba cap eina amb la qual fer-ho, però això al cristianisme i sobretot a l'església (concepte del qual en feien bandera), ja li anava bé. Prefereixo ajudar mantenint una relació igualitaria i una profunda empatia amb qui rep aquesta ajuda, i per això no es pot ajudar a tothom, però quan decideixes fer-ho amb algú segur que serà més ben invertida i poderosa que el gest de depositar deu centims en la ma d'un estrany.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
