Per sort o per mala sort, hi ha espai per tothom: mediocres per una banda, orgullosos per una altra i naturalment, orgullosos ben mediocres.i a l'inrevès també.
Potser hauriem d'evitar de ser mediocres i estar-ne orgullosos. Crec que hem d'estar contents de que hi hagi gent que sigui brillant i interessant, o que ho sembli.
Com ja mig insinues, efectivament, mediocre es el mig de l'ocre. Aixi ho diu la mateixa paraula. Ser al bell mig de l'ocre, com sap tothom, es ser a aquell punt tan interessant on pasen aquelles coses tan.....d'aquella manera; que et fan pensar que aixi hauria de ser. A no ser que sigui una altra cosa, es clar.
Què en saben els orgullosos
de si mateixos,
si només es veuen a ells
i degusten a cullerades
les restes dels seus fàstigs,
i asobre els semblen interessants.