| |
L’ESTÀTUA DE JOAN SALVAT-PAPASEIT
 dimarts 3/novembre/2009 - 09:05  675  4
Tinc un metge que en fa dos de mi i, per això, quan em va dir que m’havia d’aprimar li vaig preguntar que a quin gimnàs anàvem. Ell, càrrec important al col.legi de metges i exdiputat al parlament, em va dir que no me’n fotés perquè la cosa anava de debò i que havia de fer dieta i de caminar una hora cada dia.
Tot això em costa, més fer dieta que caminar, però. Caminar sempre m’ha agradat. Sobre tot caminar i badar per la meva ciutat, que és com una dona bellíssima que sempre té racons sensuals pels que jo navego entremaliat i encuriosit.
Una de les rutes que faig un parell de cops a la setmana és la que va des del Mercat de Sant Antoni al Club Natació Barcelona, on vaig a recollir la meva filla gran que hi va a nedar. Són 50 minuts de marxa ràpida per alguns dels indrets més bells de la meva ciutat i si bé és cert que quan arribo les cames i les plantes dels peus a vegades em fan mal, els meus ulls miops arriben contents després d’haver acumulat tanta bellesa.
Una de les coses que em trobo en aquest passeig és l’estàtua de Joan Salvat-Papaseit que hi ha al Moll. És una estàtua que jo diria que és de ferro i que em sorprèn per la seva solidesa. Joan Salvat fou un home malaltís, un malalt que morí de tisis i que es passa bona part de la seva curta existència al llit. L’estàtua, en canvi, gairebé ens el representa com si fos una mena d’Hèrcules capaç d’enfrontar-se a totes les proves que els deus li posessin al davant.
I això que algun dels millors poemes de Joan Salvat com “Tot l’enyor del demà” descriuen precisament la seva convalescència. Es com si s’hagués volgut fer de ell una mena de Lord Byron capaç de lluitar físicament a totes les guerres i no.
Potser la fortalesa, la solidesa de l’estàtua té a veure amb l’erotisme de la seva poesia, ja que Joan Salvat és considerat un dels poetes eròtics més importants de la poesia catalana i, en el seu cas, sí que parlem de poesia eròtica – es a dir, on el sexe i l’amor van de la ma- i no de poesia pornogràfica – on el que val és el sexe pel sexe -.
No sé. Jo, tarda que passo pel seu davant el saludo dient-li: “Bona tarda, Joan, ojalà haguessis tingut la salut de ferro amb la que l’escultor t’ha volgut representar...”
|
| |
|
Contactes
Registra´t
