| |
DINAR AMB UN POLÍTIC AL RACÓ DE SANT ANTONI
 dilluns 2/novembre/2009 - 04:05  473  3
De polítics, com de jugadors de futbol, n’hi ha des dels que juguen a l’elit de la primera divisió fins els que juguen en equips de poble que no sé a quina lliga deuen jugar, però que ningú no els coneix i normalment paguen per tal de poder jugar cada diumenge.
Si diem – es un dir – que els presidents dels USA, de la Xina, del Japó, de Rússia són l’elit de la primera divisió, si diem – continua sent un dir – que els presidents dels països desenvolupats són la resta d’aquesta primera divisió i col.loquem els estats en vies de desenvolupament en la segona divisió i als països infradesenvolupats en la tercera divisió.
Llavors, els líders dels partits no estatals dels països de l’elit mundial serien la quarta divisió, els dels països desenvolupats de segona fila, serien la quinta divisió, els dels països en vies de desenvolupament, la sisena i els infradesenvolupats, la setena.
Després vindrien els quadres intermedis d’aquests partits estatals, cosa que ens aboca a la desena divisió. I si contiuem amb els polítics intermedis dels partits no estatals, ens en anem a la catorzena.
Tot això si no m’he descomptat, es clar..
Recapitulant, considero que els líders de CDC juguen a la cinquena divisió mundial i que els càrrecs intermedis de CDC, juguen a la dotzena.
O sigui que el càrrec intermedi de CDC amb el que he dinat avui al Mercat de Sant Antoni estaria a la dotzena divisió mundial. Tenint en compte que no governa, la posició que té a la taula no és gaire galdosa. Però a favor seu s’ha de dir que és un polític professional ja que fa més de 25 anys que viu de la política.
I com veu ell les coses? La primera cosa que diu és que n’està fart de dedicar-se a la política i que si trobés a algun lloc una feina segura on li paguessin el mateix fotria el camp de seguida. A més, m’explica, una feina política mai és una feina segura perquè quan la teva plaça li cal a algú que l’elit del partit considera més interessant pel que sigui que tu, et foten una potada al cul i es queden tan tranquils.
A més, tot i que no guanya un mal sou, considera que està mal pagat ja que només cobra per la feina que fa i, en canvi, li toca ser president d’una agrupació de districte a Barcelona, conseller nacional, conseller de Barcelona i conseller municipal amb la qual cosa si algun dia arriba a casa abans de les 12 de la nit és un miracle. La seva família s’hi resignen perquè els hi va la teca, és clar.
Pel que fa a la seva visió de la política, val a dir que té si fa no fa les mateixes idees de quan era jove i militava a la JNC, però que aquestes idees, avui, són totalment secundàries perquè per a ell l’important és continuar cobrant de on cobra. Simplement és que no es pot permetre el luxe de deixar de cobrar perquè sinó no podria pagar l’hipoteca, l’escola del seu fill, la seva segona residència, el parking, el menjar, la benzina, etc...I aquesta situació fa que s’hagi tornat, si no cínic, si una mica indiferent davant les propostes de qui el mana: ell vol conservar la seva feina i sap que és important recolzar els de dalt, fotre potades als de abaix – que potser li podrien pendre la feina – i no pensar gaire si no es per ajudar a la ma que el dona de menjar.
Gairebé diria que el meu amic – que juga a la dotzena divisió de la política mundial – està més amargat que jo amb la política i que si ara tornès a començar es segur que es dedicaria a una altra cosa.
L’única esperança que el fa sentir feliç es que en Trias guanyi l’alcaldia de Barcelona i li donin un càrrec on encara tingui un millor sou.
Val a dir que aquesta situació real que reflecteixo no es dona només ni tant sols principalment a CDC. Cada vegada que hi ha eleccions em trobo fent d’interventors del PSC gent que treballa a l’Ajuntament de Barcelona. I més d’una vegada aquests interventors sociates – amb els que t’acabes fent amic – et pregunten que com és que si no et guanyes la vida fas d’interventor. Està clar que si a ells no els obliguessin no s’estarien tot el dia allà...
|
| |
clic |
buff
Monday, November 2nd 2009, 4:54 AM
em recorda algú que em va dir un dia que tenia vocació religiosa, però que un mossèn el va desdir confessant-li que amb el anys la fe en Déu s'esvaeix i només queda la solitud, l'hàbit i la necessitat d'alimentar-se.
després diuen que la prostitució és la feina més indecent, abjecte, roïna, immoral, deshonesta, vergonyosa, escabrosa, repugnant, depravada, crapulosa, impúdica, obscena i pecaminosa. Vendre el cos i la intimitat no és vendre's l'ànima com aquest pobre mortal covard pecador...
el més greu però, és que la gent confiem que aquesta persona treballa pel país amb les seves conviccions des de la seva dotzena divisió. Després farà campanya i demanarà el vot amb un somriure ferm de responsabilitat. I tornarà cada vespre al seu món fals de seguretat i comoditat econòmica, patint per no pensar massa.
I com ell n'hi tants i tants i tants i de tots colors
Persi, moltes moltes gràcies
|
 |
|
Contactes
Registra´t
